Bufa el vent. Les banderoles del carrer Nou no aturen de borinar provocant un soroll peculiar que hores després desapareixerà entre el xivarri. A poc a poc, els carrers des Mercadal es desperten per celebrar una segona i prometedora tanda de festa. Alguns bars, de bon matí, fan net amb mànegues d'aigua tot el que s'ha embrutat durant la llarga i intensa nit anterior. Cal tornar a tenir-ho tot ben a punt per a una nova jornada.
El diumenge de les festes de Sant Martí es va desenvolupar de manera molt tranquil·la amb una afluència menor de persones que el dissabte. Davant el domicili número 13 del carrer Doctor Llansó es va tornar a formar una important aglomeració per recollir la caixera batlessa Catalina Pons. Els cavalls, guarnits amb les precioses buldrafes i els altres adornaments típics, van anar fent salts en aquesta via ampla provocant nombrosos aplaudiments, crits i somriures dels qui ho contemplaven.
Com ja comença a ser habitual, des de fa uns anys, nombrosos amants de la fotografia aprofiten aquest dia més tranquil per captar les millors instantànies de la festa. Al llarg del matí van ser moltes les càmeres o els telèfons mòbils que es van poder veure pels carrers més cèntrics o al mig de la plaça.
El diumenge de Sant Martí és un dia molt més familiar; la vila s'omple de famílies senceres amb fillets que corren i s'entretenen amb pistoles d'aigua per refrescar-se. Tot i que ahir no hi havia tanta gent de fora com dissabte, igualment es van poder sentir múltiples accents estrangers que volien gaudir de la festa en plena llum del dia. Al mateix temps que s'acabava el replec, la plaça s'anava omplint a poc a poc d'aquells mercadalencs i visitants més matiners, que esperaven ansiosos l'esclat del jaleo.
Jaleo
Amb una gran puntualitat, quan passaven molt pocs minuts de les onze, entraren a la plaça la caixera batlessa i el caixer capellà Joan Tutzó. S'iniciaren així els primers compassos de música a càrrec de la Banda des Mercadal. Entre els joves músics, dirigits per Litus Arguimbau i vestits amb el seu habitual i elegant uniforme taronja, n'hi havia pocs que no portessin ulleres per protegir-se del sol. Tot i així, al llarg de tot el matí, la brisa suau i agradable no va desaparèixer fent que la calor fos més fàcil de digerir.
Just al costat dels músics, la primera fila de cadires de l'escenari estava ocupada pel fabioler Francesc Pons i les autoritats del poble. Tots ells tenien un lloc privilegiat per veure com els caixers anaven entrant de dos en dos a la plaça i realitzaven esplendorosos bots amb els seus cavalls. Una de les imatges més atractives era veure com molts cavallers no perdien en cap moment el somriure, demostrant que gaudien molt d'allò que estaven vivint en aquell moment. Una de les més aplaudides va ser la caixera pagesa Mònica Martí que va aconseguir fer alguns dels bots més polits del matí.
En acabar cada volta, s'obria pas entre la gent perquè es pogués desenvolupar sense ensurts una de les imatges que més agrada; les corregudes dels caixers abraçats. I després de la tercera volta va començar el lliurament de canyes verdes; els músics iniciaren ritmes més animats i centenars de braços s'alçaren cap amunt. Mentrestant, els regidors entregaven l'obsequi als caixers i aquests, en tenir-lo, anaven sortint pel carrer de Baix. A les 14.40 es va entregar l'última.
Posteriorment es va desenvolupar la missa solemne a l'Església de Sant Martí on es repartí l'aigua-ros, la recepció a la Sala i el darrer i emotiu toc de fabiol de les festes d'aquest any.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
OTRA FIESTA LLENA DE ENCANTO CAVALLERIL OLOR A SUDOR Y A MIERDA DE CAVALLO VOMITERA DE BORRACHOS Y ORGULLO MENORQUINS SI SE PUEDE SER , LO MEJOR DE LO MEJOR VISCA LES FESTAS DE MENORCA LAS QUE MAS HUELEN A FIESTA Y VIVA SAN FERMIN
Estic em les festes de Menorca, tinc vincles familiars menorquins i os facilito perquè gaudir i continuar celebrant aquestes festes tan tradicionals