Entrevista pòstuma a Ramón Homs: un batlle de Maó de portes obertes

—Veig que no funciona bé la cosa, hi ha massa interessos creats, trob que falta molta mà esquerra, més ajuda, més col·laboració, actuar amb més sentit comú.

Què el va motivar a participar en el projecte de l´Hotel Port Mahón?

—Un bon dia el meu pare me va presentar un senyor que jo no coneixia (el senyor Juan Victory Manella) i me va dir «aquest senyor vol fer un hotel» i després de escoltar-lo me vaig donar compte de l’interessant que era el projecte i m’hi vaig implicar pensant que la meva aportació podia ajudar a dur-lo endavant, no tan sols aportant capital, sinó sobretot potencial humà degut a la meva experiència en el sector.

Quin any es va inaugurar l’Hotel Port Mahón?

—El 23 de juliol de 1955 inauguràvem l’Hotel Port Mahón amb assistència d’autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Sí, tenc la satisfacció de poder dir que jo vaig contribuir a l’Hotel Port Mahón, però el més important és que va ser on hi vaig conèixer la que seria la meva esposa.

Un cop obert l´Hotel Port Mahón com es donen a conèixer a l’exterior?

—Jo mateix me vaig encarregar d’organitzar vols des de Luton (Regne Unit) duent els primers turistes cap a Menorca. Vaig aconseguir dur els primers vols xàrters a la nostra illa.

D’hoteler a batlle de Maó, com es produeix aquest canvi?

—Tot va ser arran de què em va venir a veure el senyor Francisco Tutzó, que era cap d’UCD (Unión de Centro Democrático)    i me va dir «tu has de venir a sa meva llista a l’Ajuntament de Maó». Jo li vaig dir que en tot cas en el número 25, la veritat és que no tenia gaire pretensions, no havia estat implicat en la política i la falta d´experiència me feia dubtar. Al final vaig acceptar i sorprenentment vaig acabar per ser el nombre 1. Guanyades les eleccions, amb els vots dels populars, me convertia amb el primer batlle de Maó de la recent estrenada democràcia.

Quant va durar el seu mandat i com el va viure?

—El meu mandat va transcórrer des del 1979 fins al 1983 un període un poc complicat per falta d’experiència però recolzat pel meu equip, vaig intentar sobretot, ser el batlle de tothom sense fer diferències. Sempre    les portes de l’Ajuntament varen estar obertes a tothom. Jo vaig rebre les placeres, els pescadors, els pagesos, els empresaris,    tothom que m’ho demanava sense fer distincions, i sense escatimar temps en escoltar-los.

Alguns bons records en deu tenir i qualque anècdota?

—Molts records com el de quan va venir a l’Ajuntament el president Tarradellas, (una figura mundial, un home senzill i educat), el vaig presentar a tots els membres de la Corporació. Després el vaig voler menar fins el mirador del Pont des Castell perquè veiés la panoràmica del Port. Quan anàvem a davallar les escales de l´Ajuntament me va dir: «Me permeteu que us agafi el braç, per davallar, que els meus genolls ja no poden més» i és clar que el vaig ajudar.

En què considera que ha canviat la política d´aquella època respecte de la d’avui dia?

—Tots els de la meva època ens vàrem implicar en la feina, va ser perquè sentíem la necessitat d’ajudar el poble, cercant de solucionar els seus problemes. Vaig fer algun canvi com el de l´arquitecte. Ho era Víctor Tolós de Barcelona que venia una vegada cada mes i sortia molt car. Aconsellat per n´Eduardo Victori vàrem donar el càrrec a Borja Carreras, considerant, per lògica, que era millor una persona de Maó. Amb ell vàrem renovar el Pla General pensat per a tothom.

Senyor Homs. Actualment com és el seu dia a dia?

—Cada dia llegeixo «Es Diari» i aquelles notícies que més m’agraden les retallo i les guardo en uns àlbums, (la meva hemeroteca selectiva). També    dedico temps a la lectura de llibres. Sempre he tingut llibres per llegir, d’història, de novel·la històrica. Una majoria, relacionats amb la Història d’Espanya.