1 de 4 | Abocadors. L’erosió fa que munts de residus enterrats a les dunes fa anys tornin a emergir | Xisco Roig

Abocadors. L’erosió fa que munts de residus enterrats a les dunes fa anys tornin a emergir

2 de 4 | Els residus que acaben a les platges perduren en el medi durant dècades | Xisco Roig

Els residus que acaben a les platges perduren en el medi durant dècades

3 de 4 | Envàs que anuncia les olimpíades al Canadà | Xisco Roig

Envàs que anuncia les olimpíades al Canadà

4 de 4 | Els residus que acaben a les platges perduren en el medi durant dècades | Xisco Roig

Els residus que acaben a les platges perduren en el medi durant dècades
Previous Next

31/01/16 0:00
TW
7

Una llauna tarda 20 anys en degradar-se, 30 anys un tetra-brik o 100 anys un encenedor i un bòtil de plàstic. Les evidències es poden trobar a les dunes de Menorca, on l'erosió deixa al descobert deixalles de la història industrial recent dipositades a la platja i que perduren en el temps. Hi ha exemples tan diversos com curiosos: un envàs de iogurt anunciant les olimpíades de Montreal 1976, botelles de vidre de la ja desapareguda cervesa Henninger, o bòtils de sabó Mistol a un preu de 30 pessetes... Són exemples de la perdurabilitat dels residus no biodegradables. Després d'anys d'observació i de treball de camp en el medi litoral, el geògraf Xisco Roig s'ha trobat tot tipus de residus que es remunten a dècades enrera. «Això demostra que les dunes eren abocadors, on encara a dia d'avui s'aprecien munts de residus associats a antics xiringuitos de platges, o restes de cremes de plàstics que es realitzaven abans de cada temporada turística sobre les dunes. El temps els sedimenta i l'erosió els acaba posant al descobert», explica.

Els residus curiosos imbricats al sistema són aquells que avui dia fa gràcia trobar, com botelles i pots de productes ja desapareguts del mercat i a preus irrisoris a dia d'avui. És a dir, són residus que ens porten al passat.

Aquestes deixalles de la història recent demostren que «el sistema dunar és força dinàmic i que la gestió del sistema com a recurs era puntual, ja que un cop tret un benefici d'aquell producte associat al sistema litoral era abocat i enterrat». Apunta que la tendència d'enterrar fems a les dunes ha acabat en part, però mentre no es retirin tots els residus, encara que no es vegin, continuaran essent abocadors. De fet, assenyala que hi ha sistemes dunars on encara es poden trobar restes de vehicles rovellats o restes d'acampades històriques. Curiosament aquestes troballes podrien donar peu a reconstruir aspectes com els usos a les platges, actituts socials, serveis i fins i tot paràmetres de dinàmica eolica. «Aquests residus ens permeten recordar alguns llocs aparentment verges on hi havia xiringuitos de platja i que la gent ni recorda», diu.

Ara, amb la globalització, comenta que «els residus que arriben al nostre litoral són de tota casta i de procedència diversa, i evidencien la incapacitat de poder gestionar el seu origen. Per això sols queda la gestió del seu final, les platges i dunes. Un cop aquests residus s'incorporen al sistema i perden les seves propietats químiques es trenquen i s'integren en el medi natural en forma de petits plàstics».