Temps de collir espàrecs

Propietats nutricionals
L'espàrec silvestre, que és més petit i prim que el que es cultiva, té el nom científic Asparagus acutifolius. Si es fan en indrets on hi toca el sol surten més verds, i si són a l'ombra o dins una paret seca, neixen més llargs i de color tirant a morat.

L'espàrec és un vegetal que neix de forma salvatge al bosc mediterrani, i segons els entesos, els que es fan a Balears, i a Menorca en particular, són molt saborosos i gustosos. Són abundants en funció del temps, i alguns cercadors consultats afirmen que enguany hi ha una bona collita.

Aquesta preuada tija té destacades propietats nutricionals. L'espàrec és ric en potassi i pobre en sodi, baix en calories i conté vitamines A, B1, B2, B3, B6 i ferro. Són bons diurètics i afrodisíacs, tenint en compte que van bé contra la fatiga. També ajuden a  enfortir el sistema immunològic i combaten l'anèmia. El component principal en pes és aigua, seguida dels hidrats de carboni, la proteïna i la fibra. L'espàrec surt de l'esparreguera, de la qual també existeix la variant coneguda a Menorca com borda. La forma de les tiges verdes ha fet que la cultura popular menorquina identifiqui a una persona alta i magra amb el nom de l'espàrec.

La collita de l'espàrec és fàcil, perquè els brots verds sobresurten de les esparregueres, tot i que hi ha que anar amb cura per evitar ferir-se amb les fulles punxagudes de la planta. Aquestes mates silvestres surten als marges i vorals de boscos i marines, i a Menorca es fan molt a les voreres de les parets seques.

Per la seva composició, l'espàrec és un excel·lent comestible i bon aliment d'una dieta saludable, i és protagonista de la gastronomia tradicional menorquina en el pas de l'hivern a la primavera.