Tan natural, dolça i propera, Maria Àngels Gornés va aparèixer divendres a l'escenari de l'Orfeó Maonès per complaure el públic que no oblida el seu directe i que anhelava tornar-la a tenir tan a prop per poder sentir les seves paraules carregades d'humanitat i compromís i escoltar les seves cançons tan personals i poètiques.
La cantant i compositora, que es prodiga poc sobre els escenaris en els últims temps, tot i que confessà que a casa està sempre aferrada a la seva amiga la guitarra, satisfeia així la mateixa demanda que la va dur a realitzar un primer concert a Ciutadella celebrat el 23 de desembre de 2011. Anit complí amb la seva promesa d'apropar-se també a Maó on havia actuat per primera vegada, al Teatre Principal, amb tan sols 15 anys. I, tot i que la quantitat de públic a Llevant no va ser el ple de casa seva, l'apassionament que desperta la seva veu va entusiasmar tant als seus fidels seguidors com als més joves que la descobrien per primera vegada.
El concert de Maria Àngels Gornés va començar amb la lectura d'un manifest per la llengua catalana d'Acció Cultural de Menorca que s'havia encarregat d'organitzar els concerts. Acció Cultural denuncià que "les mesures preses pel Govern de Balears i pel Govern espanyol són greument contràries a la plenitud lingüística a la qual tot poble té dret" i també va voler incidir a propòsit de la ciutat on es llegia el manifest, "denunciam expressament el canvi de la toponímia oficial del nom d'aquesta ciutat, ja que el nom que identifica llocs i persones són els noms irrenunciables". En perfecta sintonia de defensa de la llengua i la cultura pròpia, Maria Àngels Gornés va mantenir el to reivindicatiu en gairebé tots els comentaris que va fer abans de cada cançó.
La primera interpretació de la nit no podia ser altra que una cançó que identifica Maria Àngels Gornés i que tothom espera d'entrada, "A les vuit del matí" va dir la cantant que ha estat, a més, "la clau de la porta on darrera hi vaig trobar una cançó rere l'altra". La veu de la poesia menorquina, com tantes vegades se l'ha anomenada, havia de triar aquest poema de Gumersind Gomila que és per a ella el poeta de referència que a més, i ho repetí dues vegades al llarg de l'hora i mitja de la seva actuació, va néixer molt a prop de l'Orfeó de Maó, al carrer de Gràcia en una casa en què figura una placa d'aquest il·lustre ciutadà que va viure, i morir (1970), a Perpinyà. Gornés s'identifica amb tota la transcendència poètica i humana de Gomila i també s'uneix a ell en la convicció de viure el que és propi d'un poble sense permetre que ningú altre ho espanyi, "no sé per què ho fan", va dir en una ocasió la cantant, "al principi de la democràcia semblava que anàvem bé", va lamentar.
De Gumersind Gomila cantà "La llum Salvatge", que a Maria Àngels Gornés la transporta a Son Saura, la seva platja del sud preferida, i "El saule trist", que parla de la natura, "Gumersind tenia una imaginació increïble i trobava les virtuts i símbols en cada cosa", va dir Gornés, i "La tomba damunt la platja", entre altres. Per aquesta cançó, la sisena de la nit, Gornés va comptar amb Lluís Gener, al contrabaix, i Nicolau Espinosa, al llaüt.
També comptaria, per a la interpretació de la cançó "L'Illa escanyolida" basada en el poema de Francesc Florit Nin, que es trobava present, amb "la col·laboració més especial de la meva vida", referint-se al seu fill, compositor i també cantant, Guillem Soldevila i més tard s'hi afegiria Moisés Pelegrí, a la percussió, i "la persona més especial de totes, bona amiga i que toca com els àngels", Violant Menorca.
D'altres autors Maria Àngels Gornés va cantar també "De l'única manera", un poema que Ponç Pons va escriure quan es trobava fora de Menorca, "amb gran enyorança". També va cantar "El meu poble", un poema de Gumersind Riera, "imaginau-vos que sou a un lloc alterós mirant Fornells besant el mar" i així ho va fer sentir. Ha fet seus també poemes de Pere Xerxa i Pere Gomila, com "Nocturn per una Illa". "La veritat és que em sent molt feliç aquí entre voltros", més relaxada admetia la cantant, i va regalar al públic "El mercat de les algues", de Gumersind Gomila, una de les cançons brillants de la nit i que era l'última abans dels dos bisos, "La llar" que es referia a la casa del seu poeta amic (que no arribà a conèixer) i "Mariner sense barca" amb què els assistents l'acomiadarien aplaudint-la de peus.
Maria Àngels Gornés, que havia dedicat el concert a Josep Miquel Vidal i Àngel Mifsud recentment traspassats, va fer referència també al moment actual "gris, no vull mencionar la paraula que tots ja sabeu" i pregà "que es faci justícia perquè darrera tot això hi ha noms i llinatges". Amb tot va dir "si puc hi vull contribuir i quan vulgueu puc tornar a venir". El públic li ho va agrair.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.