"A casa no em veuen com un saxofonista d’èxit, som en Xavier"

Quan i on vas néixer?
Vaig néixer el 21 de maig de l'any 1991 a Ciutadella. Mon pare és en Tony Larsson i ma mare és na Maryline Paez. Tenc una germana, na Melanie.

A quina edat vas començar a tocar un instrument?
El primer instrument que vaig tocar va ser el violí, quan tenia entre tres i quatre anys.

Parlem una mica més sobre els inicis com a músic.
Vaig començar la meva formació musical a l'Escola Municipal de Música i Dansa de Ciutadella amb els professors Andreu Cardona i Esther Pons, estudiant música i violí. Em sembla que va ser en els deu anys quan vaig començar a estudiar saxo en el Conservatori de Menorca, amb els professors Rafael Barberà, Guzman Armengol i Miguel Ángel Tomás.

Una pregunta clàssica. Músic, s'hi neix o s'hi fa?
Qualsevol persona quan neix ja és músic. Un ho descobreix perquè té la sort d'anar a classes o perquè encara que no s'hi dediqui escolta música cada dia. Cada persona té dins seu qualque cosa de música. Després, cada persona segueix el seu camí i, de qualque manera, es professionalitza amb un instrument. A vegades els hi dic als meus amics, que molts d'ells no han provat cap instrument però que si ho provessin tal vegada serien uns cracs.

La teva passió per la música ve de la teva família?
A mon pare i a ma mare els agrada molt la música, però no són músics. El meu avi suec toca l'acordió, la meva tia fa jazz, la meva germana també toca dos instruments (saxo i piano)... Per tant, ve d'influències de la família encara que els meus pares no s'hi dediquin.

Llavors... Vas anar a cursar els estudis superiors de saxo i violí al Conservatori Superior de Palma. Quants anys tenies?
Durant primer de Batxillerat vaig compaginar els estudis amb el Conservatori Superior de Palma. Devia tenir 16 o 17 anys. Després, en canvi vaig instal·lar-me a Palma per fer tot segon de Batxillerat i continuar amb el Conservatori, realitzant el segon curs superior de saxo i primer curs superior de violí. Era complicat perquè cada setmana havia de perdre un dia de classe aquí per dedicar-ne dos allà. Vaig haver de necessitar molt d'esforç, també per part de la meva família.

Tot i així, acabes els estudis superiors de saxo en el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. I obtens el Premi Extraordinari del Liceu. Per quin motiu vas canviar de ciutat?
Els motius són diversos però sobretot perquè necessitava un canvi. Des dels 14 anys havia tingut el mateix professor i crec que per tenir una base musical va bé tenir només un professor. A una certa edat, però, és aconsellable tenir altres professors i agafar el millor de cadascun. Barcelona em va donar l'oportunitat de conèixer molta gent nova, entre d'altres un gran professor com Albert Julià.

Per què et vas decantar cap el saxo i no el violí?
Realment no hi ha un instrument que m'agradi més que un altre. Simplement que a Palma vaig tenir l'oportunitat de tenir uns cursos, uns concerts i unes gires que em demanaven més temps d'estudi al saxo, encara que tot i així mai he deixat d'estudiar violí.

I quins estudis tens de violí?
De violí... Tenc estudis de Menorca i primer curs de superior.

A partir d'aquí podem dir que comences una carrera d'èxits viatjant i guanyant premis. On t'instal·les?
Després de Barcelona, faig unes proves a Colònia amb el professor canadenc Daniel Gauthier (conegut pel grup Alliage Quintett). M'instal allà i faig un màster de saxo, que enguany acab.

I on vius a Colònia?
Estic a un pis amb dos companys, una taiwanesa que toca l'oboè i un alemany que toca el clarinet. Vaig agafar el pis sense conèixer qui hi vivia però la convivència durant aquest temps ha estat molt bona.

Si hi sumam el fet que a la teva família hi conviuen diverses llengües, en deus saber moltes. Quantes en domines?
Domin el català, el castellà, l'anglès, el suec i l'alemany. L'anglès i l'alemany són necessaris per viatjar i per viure a Alemanya.

El fet de viatjar tant et deu permetre escoltar també molta música. Què escoltes quan viatges?
Quan viatg gairebé mai escolt el que aniré a tocar. Sempre intent escoltar altres tipus de música per desconnectar, ja sigui pop, rock... És a dir, no em pos mai per exemple Denisov.

Es parla de dos ingredients bàsics per aconseguir l'èxit: il·lusió i esforç. Són la base de la teva feina diària?
Sí, il·lusió sobretot. La música és el que més m'agrada i per jo mai serà una feina. Serà un hobby que entre cometes serà la meva feina. I amb la il·lusió ve l'esforç...

I... quantes hores dediques al dia a la música?
El que és dedicar a la música des de que m'aixec, que vaig al Conservatori damunt les nou, fins al vespre. No vol dir que durant tot aquest temps estigui estudiant amb instruments però sí que tot el dia estic envoltat d'ambient musical.

Aquesta gran dedicació a la música et permet practicar altres activitats?
Totalment. Crec que hi ha que fer molta feina, però també a vegades s'ha de desconnectar. Al final som persones i tothom necessita el seu espai. Encara que la música t'obligui a estar-hi en tot moment. Si un s'ho planteja, treu temps a tot, fins i tot per sortir amb els amics.

I el tema d'amistats i amors, com el portes?
Amistats molts bé. I amors... solter! (Reim els dos)

Tornant al saxo... Com a solista has rebut premis a diversos concursos nacionals i internacionals, alguns d'inusuals pel saxo.
Hi ha concursos en què hi poden participar tots els instruments. El saxo és un instrument molt jove i no té el repertori que pot tenir el piano o el violí, que són instruments molt virtuosos. Nosaltres sempre jugam tenint un repertori jove i que el jurat no coneix prou bé l'instrument o el que s'hi pot arribar a fer. I clar, quan guanya un saxo és estrany.

Quin premi que has guanyat ha estat inusual?
El Premi de la Crítica de Barcelona, l'octubre de l'any 2010. El concertino de "Cámara de Jacques Ibert" que hi vaig tocar va ser especial, sobretot perquè el jurat va apreciar precisament una música inusual per a saxo. Quan els saxofonistes donam a conèixer un repertori poc habitual ens agrada que s'apreciï aquest tipus de música.

Amb el saxo hi ha molt més de jazz, per tant?
Dins el jazz el saxo és un instrument molt important, però cada vegada va augmentant el seu poder dins la música clàssica...

De quin premi et sents més orgullós haver aconseguit?
Depèn molt de l'esforç que hi he dedicat. Hi ha concursos que a vegades no t'han anat bé però en canvi hi has dedicat més temps que d'altres. I d'altres que, en canvi, em sent més orgullós i no he guanyat. En el concurs de Bangkok (Tailàndia) que vaig participar quan tenia setze anys no vaig passar de la primera ronda però vaig estar molt content de poder tocar 10 minuts.

Però l'any passat vas aconseguir arribar a la semifinal i a la final...
Sí, l'any 2011 vaig aconseguir el concurs internacional per a saxos "III Jean Marie Londeix International Saxophnone Competition" a Bangkok (Tailàndia).

Supersticions abans d'un concert.
No tenc supersticions. Sempre tenc ganes de sortir abans d'una actuació o concurs. Un sempre està tens, però aquesta adrenalina és bona.

En quin estil de música et sents més còmode?
M'agrada molt tant la música clàssica com la contemporània. Són a les que em dedic.

Alguns t'han etiquetat com a jove promesa, d'altres ja et veuen com un saxofonista d'èxit. Com s'ho pren la teva família?
Tant a casa, i jo mateix també, no em veuen ni com una jove promesa ni com un saxofonista d'èxit, som en Xavier. Simplement intent fer el millor, i a vegades va bé i a vegades no va bé. És el que deia abans, amb la il·lusió i l'esforç les coses solen venir. I sobretot humilitat.

El seu recolzament deu ser cabdal per poder fer tot el que has fet i estàs fent. També el dels professors.
He tingut una sort impressionant. La meva família i els meus professors millors no podien ser, no només perquè són bons professors en el seu cas, sinó perquè també han estat bones persones amb bons valors.

El novembre passat has publicat el teu primer disc, Sax-Time, amb obres per a saxo i piano, juntament amb el pianista Ramón López. Com va sorgir l'oportunitat?
Record que era a casa i, quan vaig obrir el correu, vaig llegir que hi havia l'oportunitat de fer un disc amb el segell Columna Música amb la col·laboració de Joventuts Musicals d'Espanya. Davant aquest fet no vaig poder dir que no!

Guanyar el primer premi (ex-aequo per una unanimitat) del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d'Espanya en l'especialitat vent- fusta hi devia influir.
Sí, va ser arran de guanyar el premi. Normalment s'ofereix aquesta oportunitat en els guanyadors de les diferents especialitats.

Què ens hi trobarem els oients de l'obra?
Ens hi podem trobar sobretot música clàssica i música contemporània. Les dues peces de to més clàssic ("Mi bailaora" i "Fuzzy bird Sonata") són les que, de qualque manera, són agradables de sentir per a la majoria de gent. Tot i així, les altres tres peces són contemporànies i pel fet que el públic no hi està acostumat el disc conté un text d'Estefania Soler que explica com l'oient ha d'escoltar aquest tipus de música. És com ella diu una "demostració d'efectes" del que el saxo pot arribar a fer. Si la gent es llegeix un poc aquest text segur que escolta el disc d'una altra manera.

Ara que som a casa, com veus la música menorquina actual?
La veig amb gent molta bona, amb músics que surten fora, que fan concerts, que toquen en orquestres. Crec que el temps actual és complicat, sobretot per la cultura, però crec que amb esforç es pot aconseguir que la música segueixi així de bé.

Quins projectes tens en ment per aquest 2013?
El projecte més important per enguany és acabar els estudis de màster. D'altra banda, amb el quartet Fukio del qual som membre tenim previstos diversos concerts i feina amb compositors per crear coses noves. Com a solista, a part d'altres cites no acabades de concretar, hi ha previstos un concert a Barcelona i un concert a Chicago (el Dame Myra Hess Memorial Series), un dels llocs més importants per anar tocar els joves. La meva il·lusió després del màster és continuar a Alemanya amb un curs d'especialització de saxofonista.

Ja per acabar. Hem anat parlant d'esforç, però també d'il·lusions... Un somni.
Seguir fent música tota la meva vida.

Que així sigui!
(Reim els dos)