Museu. Unes 200 persones van assistir ahir a la presentació de la Fundació Museu de Ciències Naturals de Menorca-Col·leccions Germans Carreras Torrent celebrada a Binissuès - Paco Sturla

TW
0

L'aranya peruana més gran del món. Insectes fulla de Malaísia. L'espècie que menys ha evolucionat en els seus 160 milions d'anys d'història. La papallona que pot arribar a tenir una grossària de 30 centímetres o l'escarabat que més pesa del món. Curiós, veritat? Doncs, si s'ha esglaiat només llegint-ho, prepari's per conèixer i gaudir de la història natural illenca i també mundial mentre passeja entre prop de 9.000 espècies classificades en unes 400 vitrines. Insectes, aus, rèptils, aràcnids, peixos, bolets, roques i fòssils, entre molts altres, esperen ser observats.

La constància, l'esforç i la passió per la taxidèrmia acaronada al llarg d'una quarantena d'anys han fet fruir una exposició per quedar bocabadats.

I és que les col·leccions d'història natural que els germans Miquel i Joan Carreras Torrent exposen a Binissuès (Ferreries), tenen des de desembre, entitat jurídica pròpia en haver-se creat com a fundació.

Ahir, els germans Carreras Torrent van presentar davant unes dues-centes persones aquesta nova Fundació Museu de Ciències Naturals de Menorca que, a més a més, de voler assolir objectius com la divulgació, la investigació i la protecció del patrimoni natural, també pretén avançar en la publicació d'estudis científics, la creació de programes educatius, la promoció de jornades científiques i la posada en marxa de convenis de col·laboració amb museus i universitats per tal de promoure la investigació científica. Aquests acords no s'han fet esperar. Miquel Carreras avança que ja té sobre la taula propostes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del de Madrid. La Universitat de les Illes Balears (UIB) tampoc ha restat indiferent davant aquest ventall natural. En aquest cas, la rúbrica ja està plasmada i els germans Carreras Torrent esperen que ben aviat es desplacin professors i alumnes universitaris a estudiar les espècies que alberga la Fundació.

A l'acte d'ahir hi van assistir des d'autoritats polítiques com també culturals i científiques de l'Illa, així com familiars i coneguts dels germans Carreras. Es va fer una menció de condol cap el director de l'Enciclopèdia de Menorca, Josep Miquel Vidal Hernández, que morí dimecres.
9.000 espècies, i 70.000 més

El fons museístic de la Fundació fa esborronar. Prop de 9.000 espècies que ja es poden visualitzar en les 400 vitrines que hi ha al Museu i 70.000 exemplars més que els germans Carreras custodien i que encara romanen guardades. Miquel Carreras calcula que el nombre de vitrines pot arribar a les 5.000 quan tot el material romangui exposat.

Així, el Museu de Ciències Naturals de Menorca inclou, per una banda, unes 200 categories d'animals vertebrats com aus, mamífers i rèptils. D'invertebrats, la xifra ascendeix als 6.000 exemplars, i d'entre aquests, uns 2.000 són autòctons. En la secció de malacologia, és a dir, cargols i mol·luscs, l'exposició inclou 1.000 espècies. Hi ha també un centenar de peixos, tots ells de Menorca. En la secció de geologia el fons documental alberga 300 espècies més i en la part de micologia, els germans han donat forma a un millar de bolets que representen 225 espècies. Però, els Carreras Torrent en tenen 500 més de començats i l'objectiu final és arribar als 3.000 que suposaria tenir representades les 700 espècies que existeixen a l'Illa. Tot això s'arrodoneix amb un millar de documentals i una exposició fotogràfica d'un centenar d'imatges.

A més, estan treballant en un llibre-catàleg amb totes les col·leccions que pertanyen a Menorca i una segona publicació amb les espècies d'arreu del món exposades al Museu.

Miquel i Joan Carreras observaven el fons, l'admiraven i el compartien amb els convidats a l'acte satisfets i orgullosos de divulgar la tasca que estan desenvolupant per preservar la història natural menorquina.

La passió per la natura va començar quan Miquel Carreras tenia només 14 anys. La inquietud cap el conservacionisme de la naturalesa va dur els germans ferreriencs a engegar una gran carrera on unes sortides de camp, un curs de taxidèrmia i l'esforç en l'àmbit de la investigació científica portaren a aquests dos naturalistes autodidactes a assolir l'èxit.