"A Cuba estan apareixent diverses fórmules de propietat privada"

Quan va començar a fer feina en el món de l'hostaleria?
L'any 1987. Vaig començar com a recepcionista a l'hotel Milanos Pingüinos de Son Bou, que pertanyia a la companyia Melià Hotels. Precisament durant aquella època, l'empresa va iniciar el seu procés d'informatització. Jo era un gran aficionat de la informàtica i, de més jove, havia fet un curs de Commodore 64 i del programa Basic. Es va donar el cas que la persona responsable de la informàtica de la companya a Menorca va deixar l'empresa i va ser llavors quan em van oferir aquest càrrec.

Va deixar la recepció?
No! Durant l'estiu feia feina a Menorca com a recepcionista i com a responsable d'informàtica i a l'hivern marxava a la central de Palma. Des d'allà, un petit grup de persones ens dedicàvem a implantar els diferents sistemes de gestió als diferents hotels que tenia la companyia arreu d'Espanya.

Com va sorgir l'oportunitat de marxar a Cuba?
L'any 1987 el govern cubà va aprovar una llei que permetia la inversió estrangera al país. Un empresari canari, juntament amb el nostre president, Gabriel Escarrer, van decidir iniciar un projecte a Cuba. La previsió era obrir un hotel de 600 habitacions, el Sol Palmeras, a Varadero.

Què va empènyer el govern de Fidel Castro a obrir les portes de país al turisme?
Era l'única solució que tenien. Després del declivi del bloc comunista socialista que va tenir lloc a finals dels anys 80, l'economia de Cuba va patir una crisi. Les condicions de vida al país van empitjorar i es va disparar el nombre de cubans que volien marxar als Estats Units. Per això es va fomentar la inversió estrangera. La seva por era que el turisme corrompés ideològicament als cubans, però tenien en compte la complexa situació econòmica i van decidir desenvolupar-lo com un mal necessari. Ells eren conscients que el turisme implicava l'arribada d'estrangers i d'empreses internacionals, fet que, d'alguna manera, implicava fer alguns tipus de concessions. En aquest punt s'ha de tenir en compte que, degut al bloqueig dels Estats Units, el país no tenia accés a crèdits internacionals i, al mateix temps, havia de fer-se càrrec d'alimentar tota la població i de mantenir totes les infraestructures educatives i sanitàries.

Sota quina fórmula es va implantar a Cuba la companyia Sol Melià?
D'alguna manera, érem una mena d'experiment perquè vam ser els primers estrangers a arribar al país. La fórmula que es va seguir per obrir l'hotel Sol Palmeras va ser la d'una empresa mixta. El seu capital social era un 50 per cent espanyol i l'altra meitat, del govern cubà.

Va funcionar?
Sí, va anar bé. Nosaltres sempre vam tenir un tracte de total respecte i aquesta va ser una de les claus. De fet, cada vegada que s'havia de tractar un tema més o manco important, el nostre president intercanviava opinions directament amb en Fidel Castro.

Quan va arribar vostè al país?
A l'agost de 1990. Abans van venir a Espanya un grup de cubans candidats a ocupar els diferents càrrecs de direcció de l'hotel Sol Palmeras i jo em vaig encarregar de formar els possibles caps de recepció. Tot i així, per qüestions personals, no podia anar a Cuba per participar en l'apertura d'aquell primer establiment. El mes de maig va marxar un company meu que no havia tingut gaire relació amb els cubans que van passar tres mesos a Palma i, per aquest motiu, l'experiència no li va anar gaire bé. Llavors em van demanar a jo si volia partir cap allà i, en aquest moment, vaig acceptar.

Què es va trobar allà?
La veritat és que jo tenia un gran desconeixement sobre el país. La meva tasca era formar els nous treballadors i, per fer aquesta feina, comptàvem amb l'ajuda d'una psicòloga, que ens assessorava sobre com tractar els cubans. Les seves primeres instruccions van ser mantenir una relació molt distant amb ells perquè, en tractar-se de persones molt polititzades, hi havia determinats temes que no es podien abordar. Aquesta tàctica no va funcionar i vaig anar a parlar amb la psicòloga que, llavors, em va proposar optar per una fórmula autoritària, que tampoc va donar bons resultats. Vaig decidir improvisar i, per fer-ho, vaig començar a endinsar-me en la història del país, llegint llibres com "Diario del Che en Bolivia" o "La historia me absolverá", de Fidel Castro.

Quin era el seu objectiu?
Volia comprendre una mica més la cultura i la idiosincràsia dels cubans. Això em va permetre emprar els seus codis durant les sessions de formació. A més, a Cuba tothom em coneixia per Xesc Camps i els cubans ho pronunciaven "Che" Camps! Imagino que trobar-se un estranger capitalista que els posava exemples de la seva vida quotidiana els va rompre els esquemes.

Adoptar els seus codis va ser una bona opció...
Sí. El respecte mutu i predicar amb l'exemple van ser les claus. De fet, aquella va ser una de les millors èpoques en l'àmbit professional. Era jove, estava molt en contacte amb la gent i feia molta feina.

Les condicions de feina eren favorables?
S'ha de dir que estem parlant d'un país totalment col·lapsat econòmicament. Hi havia manca d'electricitat i de combustible i només hi havia dues o tres botigues per comprar productes. Imaginau un hotel de 600 habitacions amb només tres línies telefòniques. Per rebre les reserves fèiem feina amb un tèlex de cinta perforadora. A més, l'únic manera de comunicar-nos amb el món era a través d'un tèlex que no tenia sortida internacional. Havíem de telefonar a una central que es trobava a Rússia i, des d'allà, demanaves que et passessin amb un nombre de Barcelona o Madrid. D'una altra banda, a més d'obrir hotels a Cuba, Melià Hotels va generar tota la demanda de productes i serveis que van propiciar el desenvolupament de la indústria al país.

Què vol dir?
Per posar només un exemple. Una vegada vam posar l'hotel Sol Palmeras en marxa, ens vam adonar que la carn que arribava dels escorxadors no complia les condicions higienicosanitàries adequades. Juntament amb un xef, vam anar als escorxadors per mostrar als treballadors com havien de tallar els diferents tipus de carn i com els havien de subministrar.

La seva estada a Cuba era temporal en un primer moment, no és així?
Sí. Jo vaig marxar per uns quatre mesos, com a màxim. Una vegada obert l'hotel Sol Palmeras havia de tornar cap a Espanya.

I per què va decidir quedar-s'hi?
Els acords amb el govern cubà van proliferar i la companyia va decidir obrir dos hotels més a Varadero, el Melià Varadero i el Melià Las Américas. D'aquesta manera, s'havia d'iniciar un nou procés de selecció de personal i em van oferir quedar-m'hi per encarregar-me de l'apertura dels nous establiments. Era important que una persona que conegués el país i la manera de ser dels cubans estigués al capdavant d'aquest projecte. Jo em trobava a gust a Cuba i vaig acceptar. D'aquesta manera, vaig quedar-me a Cuba com a responsable de l'àrea de formació del departament de recepció.

S'allotjava en els mateixos hotels durant aquests primers anys?
Sí. Els primers moments a Cuba van resultar complicats. Vivia al mateix hotel Sol Palmeras i treballava moltes hores. Vaig estar allotjat a l'hotel fins al 1994. A partir d'aquell moment, la companyia va apostar per expandir-se a la resta del país. Fins aquell moment només s'havia desenvolupat turísticament la zona de Varadero i la intenció de l'Estat era que el turisme arribés a la resta de províncies, de manera que hi hagués una font d'ingressos de divises a cada una d'elles que permetés gestionar localment les seves necessitats. En aquest cas, el contracte d'administració hotelera suposava que els hotels eren propietat de l'estat i la companyia s'encarregava de la seva gestió.

Des de llavors va ocupar un nou càrrec....
Sí. Em van oferir una plaça com a director de desenvolupament. La meva tasca era supervisar els projectes i la construcció dels nous hotels a l'Havana i a les illes que es troben al voltant de Cuba, anomenades "cayos", i també seleccionar el personal.

Es va mudar a l'Havana?
Sí. Era l'any 1996 quan vam muntar una oficina a la capital i, des d'allà, viatjàvem a la resta de ciutats del país. Aquell mateix any vam obrir l'hotel Melià Cohiba, el primer establiment hoteler urbà de l'Havana. Era un edifici intel·ligent i, per tant, vaig proposar a la companyia poder fer un curs per entendre perfectament el funcionament de tots els sistemes. Em vaig anar a Ottawa, la capital canadenca, on vaig fer un curs de programació de centrals telefòniques digitals i sistemes de control automàtics.

Va poder aplicar els seus nous coneixements?
Sí. En arribar del Canadà, un equip d'informàtics espanyols van venir a l'Havana i vam fer feina conjuntament durant quatre mesos. En concret, vam crear el software necessari que permetia connectar el sistema de gestió hotelera amb els principals sistemes tecnològics dels quals disposaven els hotels. Les centraletes telefòniques amb cables es van començar a canviar a la majoria d'hotels de la companyia i nosaltres vam desenvolupar el sistema que permetia la generació de les claus magnètiques de les habitacions, l'apertura i tancament de les línies telefòniques i la facturació automàtica de tots els càrrecs de les habitacions, tot des del mateix sistema de gestió. En aquest sentit, s'ha de destacar que el 60 per cent del personal dels nostres hotels eren llicenciats i, per tant, es tractava de gent molt preparada.

A què es deu aquesta notable preparació?
Qualsevol cubà pot estudiar una carrera de forma totalment gratuïta i, fins i tot, durant el temps que dura la carrera l'Estat ofereix un petit sou als estudiants. Per això, hi ha jardiners dels nostres hotels que són enginyers agrònoms i, fins i tot, el cap de serveis tècnics de l'hotel Cohiba és un enginyer exmilitar que havia treballat a una base russa on es fabricaven míssils teledirigits.

Han desaparegut aquelles "pors" inicials dels cubans enfront del turisme?
Sí. Després que Sol Melià arribés a Cuba, van seguir-nos moltes altres companyies gestores estrangeres, la majoria d'elles espanyoles. El 1990 Cuba rebia 160.000 turistes anuals i avui aquesta xifra és de 3 milions de persones. S'ha de dir que, a més, la majoria de persones que ocupen avui càrrecs importants al govern han treballat amb Melià Hotels de manera directa o indirecta. De fet, l'actual ministre de Turisme era sotsdirector d'un dels nostres hotels. Recordo que l'any 2000, quan ja m'havien nomenat director d'explotació de la companyia a Cuba, el Ministeri de Turisme va organitzar un viatge amb l'objectiu de conèixer com funcionava el turisme a altres zones del món. Em van convidar a anar-hi i, durant 35 dies, vam visitar París, Bangkok, Vietnam, Kuala Lumpur, Singapur, Balí, Jakarta, Nova Zelanda, Bora Bora, Tahití, Illa de Pasqua i Santiago de Xile. Érem només set persones i quatre d'elles son ministres a dia d'avui.

Durant els 22 anys a l'Havana, no es va plantejar mai l'opció de tornar a Menorca?
No. Durant tot aquest temps la meva feina ha anat evolucionant i, fins i tot, m'atreviria a dir que he tingut càrrecs que potser estaven per sobre de les meves capacitats. Per això mateix, sempre m'he esforçat moltíssim i he volgut aprendre més i més. D'una altra banda, per jo també ha estat molt gratificant el fet que la companyia hagi influït en el desenvolupament de l'economia del país. D'alguna manera, la meva recompensa va ser el meu nomenament com a sotsdirector general de la divisió de Cuba de Melià Hotels l'any 2010.

Quina és la seva tasca ara mateix?
M'encarrego de tota l'operació, de la negociació de tots els contractes i de les relacions institucionals amb les autoritats i el govern. Tenint en compte que el director general de la divisió no viu a Cuba, sóc el màxim responsable de l'empresa al país.

Ha observat un canvi des que Fidel Castro va cedir la presidència del país al seu germà?
La veritat és que s'estan notant canvis en relació amb el model econòmic. En aquests moment s'han creat noves legislacions que permeten coses abans prohibides com, per exemple, que els cubans puguin comprar cotxes o la compravenda d'habitatges. S'ha de recordar que abans tots els habitatges eren propietat de l'Estat, que allotjaven la població en funció de diferents paràmetres. D'aquesta manera, si un ciutadà tenia una casa a la ciutat de Camagüey i trobava una feina a l'Havana, legalment només podia intercanviar el seu habitatge per un altre de les mateixes característiques. Ara es permet la venda de propietats entre cubans i estan apareixent fórmules de propietat privada. Això sí, un estranger no pot comprar encara una propietat a Cuba ni tenir negocis a nivell particular.

A vostè no li està permès comprar una casa?
No. Jo sóc un resident temporal a Cuba i, per exemple, sí que tinc dret a importar un cotxe i a emprar-lo, però quan marxi me l'he d'emportar o l'he de vendre a un altre resident temporal, mai a un cubà.

Llavors viu de lloguer?
Sí, visc a una casa llogada per la meva empresa a una zona residencial anomenada Miramar. Es pot dir que s'està convertit en el nou centre econòmic del país, que fins ara havia estat El Vedado, on es troba el Melià Cohiba. A Miramar es concentren la majoria de les ambaixades, les oficines d'empreses estrangeres i és una zona en la qual viuen normalment estrangers.

Com definiria els cubans?
Són gent molt sociable i amigable, així com molt hospitalaris, et donen el que no tenen. A més, a diferència d'altres països que he visitat, com Mèxic, on hi ha una mena de ressentiment cap als espanyols, a Cuba una part molt important de la població té familiars a Espanya i, per tant, ens tenen una certa estima.

Continuen tenint problemes per sortir del país?
A dia d'avui, els ciutadans cubans necessiten un permís de sortida per marxar fora de Cuba, tot i que el mes passat el govern va anunciar que a partir de 2013 deixarà de ser necessari. No obstant això, en alguns casos, com el dels metges i altres professionals, continuaran necessitant una autorització especial. En aquest sentit s'han de posar sobre la balança moltes coses. Sense pretendre justificar res, la intenció del govern és que, si un cubà ha aconseguit un títol de metge estudiant durant quatre o cinc anys durant els quals l'Estat li ha pagat un sou i de manera totalment gratuïta, no marxi a l'estranger, sinó que la seva inversió en aquella persona reverteixi en els serveis cap a la societat del mateix país.

Quants cubans viuen actualment als Estats Units?
Uns dos milions. En aquest sentit s'ha d'assenyalar que els Estats Units té una normativa anomenada "Ley de Ajuste Cubano" que permet que qualsevol ciutadà cubà que arribi a territori nord-americà obtengui la nacionalitat automàticament i, a més, durant un any li ofereixen un subsidi perquè pugui cercar feina i refer la seva vida. D'una altra banda, entre 200.000 i 300.000 cubans fan feina a l'exterior gràcies a intercanvis. Per exemple, Veneçuela ven el petroli a Cuba a un preu rebaixat i, a canvi, Cuba envia metges a Veneçuela.

Viatja a Menorca amb regularitat?
Normalment, hi vaig cada any per les festes de Sant Cristòfol. La veritat és que Menorca m'estira i trobo a faltar la família i els amics. Vaig comprar la casa que era dels meus avis i la vaig reformar i, mentre esperam que comenci el jaleo des Migjorn, m'agrada obrir les portes i trobar-me amb tots els meus coneguts.

Li agradaria tornar a l'Illa qualque dia?
M'agradaria tornar-hi quan em jubili, però de moment no contemplo la possibilitat d'instal·lar-me de nou a l'Illa a curt termini. Encara em queda un recorregut important a Cuba, tot i que no m'importaria fer una feina similar a un altre país d'Àsia o de Llatinoamèrica. A dia d'avui tinc ganes de seguir coneixent món perquè entrant en contacte amb altres cultures tens l'oportunitat d'aprendre molt i de madurar com a persona.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info