"Associar arquitectura tradicional amb pobresa és un gran error"

La jornada esdevé un punt d'encontre cabdal per abordar reflexions que cal fer sobre el patrimoni construït i l'espai públic després de la darrera recomanació feta per la UNESCO sobre els conjunts històrics urbans.

Per una banda, la professora de l'Escola d'Arquitectura La Salle, pertanyent a la Universitat Ramon Llull, Montserrat Villaverde Rey, presentarà a l'Illa el projecte Montada, una iniciativa que forma part del programa Euromed Heritage 4, finançat per la Unió Europea i que incideix en la promoció de l'arquitectura tradicional dels centres històrics mitjançant l'apropiació no només dels estaments polítics sinó també de la població. Significa implicar a tota la societat en la potenciació dels seus valors culturals amb una finalitat, que el patrimoni es consolidi com a recurs identitari, cultural i econòmic. El projecte Montada es desenvolupa a països del Magreb, tot i així, la seva metodologia té cabuda a altres indrets, com Menorca.

La segona ponent és Cristina Thió Lluch, llicenciada en Belles Arts i restauradora amb més d'un centenar d'obres urbanes i patrimoni arquitectònic. Està especialitzada en intervencions de façanes. D'aquí que presenti a l'Illa rehabilitacions que s'han fet a Menorca amb exemples concrets sobre les maneres d'abordar la intervenció.
Montserrat Villaverde respon.

Què té a veure el projecte Montada amb Menorca?
Treballem per conèixer i donar a conèixer l'arquitectura sense papers, és a dir, la que no està catalogada. Venc a ensenyar una metodologia concreta per intentar sensibilitzar la població dels valors d'aquesta arquitectura. Menorca és una de les illes de la Mediterrània amb un patrimoni més ric, patrimoni urbà entès com a territori on la mà de l'home ha arribat. És l'eina més important per a un futur sostenible. La bona gestió d'aquest patrimoni farà el territori més atractiu tant per a qui el visita com per a qui hi viu. L'interès que té presentar-ho a Menorca és que hi ha unes metodologies que són prou sintètiques perquè funcionin a tot arreu però també versàtils per adequar-les a qualsevol espai concret.

Per què considera l'Illa com un dels indrets més rics en matèria arquitectònica?
Perquè té des de jaciments arquitectònics emblemàtics fins a una estructuració del territori que fa que sigui una Illa amb relacions amb altres zones però alhora diferent. Menorca té una homogeneïtat en una part que fa que el conjunt sigui extraordinari.
Transmet la duresa de la naturalesa, però vençuda per la mà de l'home, és allò de guanyar terreny a la naturalesa però sense agredir-la, sinó establint-hi un diàleg. I pel que fa a les ciutats, els edificis es mantenen gairebé intactes sense una agressió desmesurada.

Quines són aquestes metodologies que es volen transmetre?
Si als nens no els ensenyem què és el seu propi patrimoni, és impossible que després el valorin. Hi ha un tema fonamental. Els nens i una part important de la població, també a Menorca, associa erròniament l'arquitectura tradicional (els masos, els cascos del centre històric i i edificis sense rehabilitar) amb pobresa i es fa una intervenció molt agressiva sobre una construcció que ja funciona. Els ensenyem que una casa amb elements històrics pot conviure amb les darreres innovacions tecnològiques. Que el patrimoni sigui un valor per al seu futur i que la modernitat tengui un valor important. És reconvertir, fer-lo més habitable.

Seria dir que l'arquitectura és testimoni viu de les tradicions?
Defensem una arquitectura viva, sense papers i amb futur. Paisatge històric urbà és un terme que la Unesco va instituir per referir-se a centres tradicionals que tenen una diversitat a nivell constructiu però que al mateix temps la diversitat els fa forts i els dóna una identitat. La diversitat a nivell de patrimoni és una riquesa i l'hem de procurar conservar. Una casa no és una obra d'art de museu, és una obra viva.