L'escriptor i professor de llengua catalana, David Pagès presenta avui dimecres al Cercle Artístic de Ciutadella el seu darrer llibre "500 raons per parlar català", un compendi de citacions que ha anat recollint al llarg dels anys amb una voluntat de fer pedagogia de manera positiva i engrescadora, com ell mateix confessa, de l'ús del català. Pagès, agafant una de les cites que apareix al seu llibre diu que ningú no estima la seva nació pel seu tamany sinó perquè és la seva i això també passa amb la llengua. Aquest gironí llicenciat en filologia catalana i dinamitzador cultural col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació i és autor de diversos articles i llibres relacionats amb la cultura catalana. Aquesta tarda presenta el seu darrer llibre al Cercle Artístic de Ciutadella.
D'on sorgeix la idea d'escriure aquest llibre?
Fa una colla d'anys vaig començar a recollir citacions que trobava per aquí i per allà sobre la llengua catalana. Ho feia perquè sempre m'ha agradat la llengua catalana i perquè com a professor i escriptor, pensava que em podrien ser d'utilitat. Amb el temps, el cabàs es va omplir tant que em vaig plantejar la possibilitat de passar aquestes cites a un llibre amb l'objectiu d'estimular i potenciar l'us de la meva llengua i per altra banda, que aquestes citacions poguessin servir per prestigiar-lo. Són les 500 raons per les quals es pot parlar català.
I com són aquestes raons de les que vostè parla?
La primera premissa es que totes les citacions son positives, encoratjadores perquè no tracten d'anar en contra de res ni de ningú. Humilment ho faig des del que estimo, valoro i respecto com passa amb la resta de llengües del món que avui es parlen.
Per què es tant important una llengua per un poble?
El Dr. Moisès Brogi diu que el català es part del nostre esperit. La Maria de la Pau Janer ens diu que un poble només pot existir si no perd les seves paraules i en Bernat Joan afirma que si una llengua es perd, es perd una manera de veure el mon. Na Joana Barceló, que és menorquina diu que l'idioma és part de la personalitat menorquina diferenciada, és el que ens dona continuïtat entre els avantpassats i les futures generacions passant per nosaltres. És el que ens defineix com a poble. Com podríem aspirar a presevar el territori, el medi ambient, la terra en definitiva, per a les futures generacions i no preservar allò que defineix la nostra personalitat, com es el català? Seria impossible. Per això Menorca es l'illa que més preserva l'idioma i a on més ús social se'n fa. No es cap casualitat que el català sigui part fonamental de la singularitat menorquina.
Són citacions que provenen de personalitats diverses....
Exacte. Hi trobarem cites de científics, de cuiners, de filòsofs, d'esportistes, de metges o de polítics de molts grups, entre d'altres, per tal de visualitzar que la llengua es patrimoni de tots i es apte, dúctil i servible, per qualsevol àmbit de la vida quotidiana. També veuràs que hi apareixen persones d'arreu de les terres de parla catalana, des de la Catalunya Nord, a l'Alguer, Eivissa o Menorca on hi figuren, entre d'altres, Ponç Pons, Joan Manel Martí Llufriu o en Francesc de Borja Moll o l'Aina Moll. Ho he fet per explicar que la llengua es l'expressió de l'ànima d'un poble. Per això la llengua passa alguna dificultat, és un problema de tots i si hi ha alguna alegria o si volem tirar endavant, és important que fem pinya.
A qui pretén convèncer?
A tothom que vulgui però potser et diria que hi ha un bon nombre de citacions que busquen fomentar us de la llengua en el col·lectiu de les persones nou vingudes i en el col·lectiu de la gent jove perquè . Recordo ara la cita de Kadi Jasali, presidenta de l'Associació Magrebina de Terrassa que deia: Sents que has desat les maletes a l'armari, el dia que surts al carrer a comunicar-te en català.
Com veu la vitalitat de la llengua catalana avui en dia?
S'en poden fer moltes lectures però jo poso especial accent en coses positives, en bones noticies i amb el convenciment i el futur de la llengua catalana no està escrit enlloc. Hem de ser optimistes per força perquè ningú puja a un vaixell que s'enfonsa. El futur del català l'escrivim tots cada dia i tots som inclosos en aquest futur. Tots hi som convidats a construir-lo. Que cada dia, des de la nostra situació, sigui una llengua que tingui vida, en la que hi creiem. Per cert, he pres nota de la cita que va publicar el seu diari dissabte extreta del pregó del president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Artur Mas a Fornells: la llengua es un paisatge interior i s'ha de cuidar.
Què en pensa de la recent Llei de la Funció Pública a nivell balear que fa que en alguns casos, el català passi de ser requisit a mèrit?
La llengua per un poble no és un element decoratiu, superficial, superflu, secundari. La llengua, per un poble és un cosa bàsica, és l'expressió de la seva ànima. En aquest sentit, les lleis que hi pugui haver han de fomentar que les llengües tinguin aquesta vida i amb el convenciment que la llengua es patrimoni de tots, no tinguin color polític. Tant de bo que això fos assumit. El poeta i escriptor Ponç Pons diu que hem de ser plurilingües partint de la nostra identitat. Totes les persones que vagin a l'administració han de poder ser ateses en la llengua pròpia de la zona. Si l'administració vol ser propera, és bàsic que es domini. No s'haurien de fer passos enrere, en aquest sentit.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.