LUPE PONS SEGUÍ. - Gemma Andreu

LUPE PONS SEGUÍ. - Gemma Andreu

Laura BañónCiutadella07/06/12 0:00
TW
0

Autofitxa
Som de Ciutadella i vaig néixer el 1979. Estic casada amb Llorenç Pallicer i tenim un fill, en Joan, que el 20 de juny farà dos anys. Va néixer el Dia des Be de 2010 i és molt santjoaner. D'ençà 2003 faig feina de dependenta a la botiga i magatzem agrícola de la Cooperativa Sant Llorenç (PIEME) al polígon de Ciutadella. És un sector que conec perquè vaig viure al camp fins els 20 anys, el darrer lloc, a Binissuès. Tenim un cavall i ens agrada passejar i fer excursions amb el cabriol, com també veure com el nostre fill, amb només dos anys, aprèn a qualcar amb el seu poni.

Es respira l'ambient de Sant Joan darrere el taulell?
I tant! Ara ja veus la gent com fa els preparatius. Vénen a cercar els complements que falten tant al cavaller (les polaines, el fuet...) com els guarniments per al cavall (flocs, el pitrall, les brides...).

Així, deu conèixer molts caixers i cavallers que surten o han sortit a les festes de Sant Joan...
Sí, molts són clients que durant tot l'any vénen a comprar pinsos, guano o llavor per sembrar.

Vostè mateixa té familiars que són cavallers a la qualcada...
A casa totes som germanes, però mon pare, Jaume Pons, va sortir un Sant Joan quan era jove, com també havien sortit els germans de ma mare. El meu cunyat és l'amo de Son Quart, Siscu Bosch, que va ser caixer pagès en el bienni 1998-99, i enguany sortirà com a cavaller. També tenc un conco, l'amo en Biel de Sant Jordi, i el seu fill Joan. Tenc dos cosins més que són cavallers: en Miquel de Ses Fonts Rodones i en José de Son Telm.

Amb la seva feina es deu entèmer de moltes coses de Sant Joan...
Sempre t'entems perquè ara ve un i conta una cosa, ara en ve un altre i en conta una altra. Es comenta si aquell sortirà a la qualcada o si aquell serà caixer pagès. També estàs al dia si els caixers han anat a apuntar pels llocs. Els comentaris sobre Sant Joan sempre roden!

Així com ralla de Sant Joan, es nota que és molt santjoanera!
Sí, des de petita sempre he estat molt de la festa. Me'n record quan qualcà Luis de Olivar O'Neill, i vam anar a acomiadar el caixer senyor. Era una filleta! També, quan va ser fabioler en Joan Taltavull, el matí de Sant Joan vam anar a ensellar i a treure sa somera. La meva germana Lourdes i jo vam menar sa somereta en el replec i va ser una festassa! Ja veus, dues dones menant el fabioler!

I ara, com viu la festa?
Amb molta il·lusió! Fem els preparatius com qualsevol família de Ciutadella. Tenc les ganes de preparar el menjar (que sempre sobra!) i de viure la festa amb el meu fill, a qui li encanten els cavalls.

Tothom la coneix per la simpatia i bon tracte amb la clientela. Ha rebut mai algun detall per Sant Joan dels clients que són cavallers de les festes?
No hi ha Sant Joan que no falti una capadeta o un botet. Açò sempre! És normal, el tracte amb el client és durant tot l'any. I quan te brinden un gest així, ben santjoaner, és una alegria. Penses "quin detallet!".

Aquests dies, a cada client li desitja bones festes...
És una tradició i un bon desig.