Com passa amb totes les coses, l'espigó de Ciutadella té partidaris i detractors amb motius a favor i en contra d'aquesta construcció. On no hi ha dubte, però, és en el perjudici ecològic, no ja per la intervenció realitzada, sinó pels seus efectes secundaris: un mar ple de despulles i restes constructives.
Una realitat, per desgràcia, que es queda sense pal·liatius quan s'observa l'estat real del fons marí. És l'altra cara del dic, el que queda ocult davall la superfície i que només es veu si hi baixes.
El propietari del Diving Center Ciutadella, Mark Moss, ha estat l'impulsor d'una jornada de neteja als voltants del dic de Son Blanc. "Fa un any vam fer una immersió a prop del dic i vam veure que estava molt brut, i vam pensar que havíem de fer alguna cosa".
És a partir d'aquell moment quan sorgeix la idea de fer una neteja, tenint en compte que Moss és membre de l'Associació Professional d'Instructors de Busseig (PADI) i que l'entitat va crear, el 1995, el Projecte Aware per ajudar a la conservació de l'entorn subaquàtic.
A la proposta s'hi van sumar uns vint bussejadors que, amb la col·laboració del Club Nàutic Ciutadella i d'entitats i empreses com J. Taltavull, Ca na Fayas, Es Truc, Cafè Balear, Peix de Roca o Moonlight, van dur a terme, ahir, dues immersions d'entre 40 i 50 minuts cada una, que van servir per treure una gran quantitat de restes de construcció.
"I encara n'hi queda molt més allà a baix", explica Mery Molina, una integrant del grup. Del fons van treure tubs, pneumàtics i, sobretot, ferralla, restes dels encofrats utilitzats per a la construcció del dic. "La llicència es dóna per construir, però no per netejar i deixar-ho bé", lamenten els bussejador, que exposen les grans dificultats per treure de la mar aquests materials tan feixucs.
"No és fàcil fer esforços quan ets allà a baix, l'oxigen se t'acaba més ràpid i és complicat pujar-ho", diu Molina. I és que la immersió era entre 15 i 20 metres de profunditat, i implicà aturades de tres minuts a mig camí, tot i que sense entrar en descompressió.
Però la iniciativa no ha estat absenta de complicacions. Per aconseguir permís de Ports de les Illes Balears han fet falta tres mesos de gestions i insistències, i l'autorització no va arribar fins divendres. A més, tot i la finalitat ecològica s'han hagut de pagar uns 115 euros de taxes, a més de les despeses pels materials que han fet falta.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.