"No ens podríem dedicar a això si no existís la part humana"

Jo em dic Charo Valderrey (esquerra de la imatge) i sóc companya de feina de na Magdita, també sóc cuidadora. Sóc natural de León però resideixo as Castell. M'agrada molt recórrer el Camí de Cavalls.

La vocació és un mot que va de la mà de la labor sociosanitària?
Magdita: Jo sempre havia tingut clar que em volia dedicar a la branca sanitària ja fos treballar en un hospital, amb persones amb minusvàlues, o amb temes de dependència. Però no va ser fins els 37 anys quan em vaig posar a estudiar allò que realment volia aprendre. I sí, ha de ser molt vocacional, si no t'hi sents a gust, val més buscar una altra feina. Jo necessitava treballar en alguna branca sanitària perquè me fa sentir bé pensar que sóc una ajuda per a les persones.

Què aporta aquesta professió als tècnics sociosanitaris?
M: Molta estima i afecte. Perquè compartim amb els residents les 24 hores del dia i, clar, som la segona família per a ells.
Charo: I la satisfacció de veure'ls contents.

A més a més de l'ajuda en totes les necessitats bàsiques, la feina no seria tan gratificant sense la part humana, veritat?
M: Els ajudem amb les seves necessitats bàsiques com pot ser la medicació, l'alimentació, la higiene, l'activitat. Però a més, tot això, es complementa amb la part humana. Jo tenc clar que no em podria dedicar a la feina de cuidadora si no existís aquesta vessant.
Ch: Els hi transmetem alegria i els escoltem. Moltes vegades es fa necessari asseure'ns al seu costat i escoltar-los perquè se sentin segurs. O per exemple, tot i semblar poc important, per a ells és primordial la celebració de les seves festivitats. Els hi fa una il·lusió enorme.

Què diríeu que defineix el centre geriàtric des Mercadal?
M: Que és un centre molt familiar. Diria que aquí tots formem una gran família. I aquest és un aspecte que ajuda molt a l'hora de treballar.

I quants de residents hi ha actualment al centre?
M: A dia d'avui són 19 els usuaris del centre.