I.P.D.R.Ciutadella29/12/11 0:00
TW
0

Autofitxa
Sóc en Lluís Pons Pons i vaig néixer a Ciutadella el 1963. Estic casat amb na Joana, amb qui tenc dos fills, en Borja i na Roser. Tenim una botiga de joguines, un negoci que va començar fa 30 anys amb una llibreria petitona que ha anat creixent amb el temps. El 1999 vam fer la botiga nova. Entre les meves aficions hi ha la pesca i l'astronomia, m'agrada molt mirar el cel, les estrelles i la lluna.

Com han evolucionat les joguines els darrers anys?

Hi ha hagut un canvi molt gran. Ara es fan molts jocs educatius, abans açò no es mirava tant. Però el que més ha canviat és que ara va per modes. Per exemple, enguany han sortit les Monster High, que són com unes Barbies però amb un aire de vampir. Agraden molt, i si no les tens, per molt que en tenguis d'altres tipus, no vendràs res.

I els jocs de taula?

Fa un parell d'anys que han incrementat molt les vendes. S'havien deixat de vendre però ara ha crescut molt. També tenen molta importància els jocs de manualitats, se'n fan molts. Alguns jocs que s'han perdut molt són el Lego, els Action Man. Només hi ha Ben10, alguns Spidermans. Però tota la resta ja no es fa.

El que sí que s'imposa són els jocs electrònics...

L'electrònica s'imposa, i hi ha canvis en l'edat dels fillets que hi juguen. Un temps enrere es jugava amb altres tipus de jocs fins els 14 anys, ara és fins els 10, a partir d'aquesta edat comencen a aparèixer els ordinadors, videojocs, maquinetes.

I açò és bo o dolent?

No sé fins quin punt pot ser dolent. Encara que sigui un tòpic, les màquines també realitzen molt, són eficaces per fer pensar. Però s'hauria d'interpretar com una eina per desenvolupar la creativitat. No crec que influeixi en la imaginació del fillet, ha canviat la manera de jugar. Abans anaves a jugar a la plaça des Pins, que no passaven cotxos i eres enmig del carrer, i ara ets a casa o fent activitats. D'una banda és bo perquè controles més els fills però per l'altra era bo el d'abans perquè coneixien món, coneixien més la ciutat. El joc a l'aire lliure és molt important.

Menys carrer i menys jocs tradicionals, baldufes, mèrvols, la corda...

Si, però surten noves versions. Ara està de moda el Bley Bley, que no és res més que una baldufa amb un tirador manual. Les baldufes antigues requerien habilitat, i açò ara s'ha perdut. Encara que segons m'han explicat, a la zona de Maó s'estan reactivant aquests tipus de jocs, com també es va fer a Ciutadella anys enrere. Però són coses que van per èpoques.

Els jocs són més cars avui?

No, al contrari, jo no els havia vist mai tan barats.

Han notat una baixada en les vendes? Sembla que segueix venint molta gent...

La sensació, avui, és que ve molta gent, però el vespre, quan fas la caixa, veus que has facturat poc. Abans, una persona podia gastar 60 o 80 euros i ara en gasten 15 o 20, costa molt superar els 50 euros. La gent ve fins a quatre o cinc vegades abans de comprar, i fa cua per joguines de 15 euros. Es compara molt. Jo crec que hi ha molta psicosi, la gent té por pel que passarà i és normal, molts estan sense feina. El novembre hem baixat un 35 per cent en vendes, i el desembre crec que haurem baixat un 20 per cent.