Noves sorpreses arqueològiques

Han aparegut dos elements que converteixen aquest jaciment en un poblat costaner únic a l'Illa i en un nou referent de la prehistòria a Balears. Pels arqueòlegs ha estat emocionant la troballa d'un molí de moldre gra sencer, just davant la façana de l'edifici.

És el primer que apareix intacte en un jaciment prehistòric de Menorca, i amb la particularitat d'haver aparegut damunt la taula de pedra original. Al costat, ha aparegut una pica o estructura circular d'argila sense coure, que segons Damià Ramis, codirector de l'excavació, és la primera vegada que apareix a Menorca. Es desconeix el seu ús, tot i que els arqueòlegs tenen la hipòtesi de que tingués la funció de contenidor o com a base per a posar-hi una peça de ceràmica.

A l'interior de la naveta d'habitació, amb el cul de la casa orientat al nord i la porta al sud, s'ha trobat un amotlló, la peça que probablement es feia servir per a moldre el gra al molí; i restes ceràmiques molt fragmentades que en un primer moment confirmen que l'habitacle va ser habitat per darrera vegada al final de l'època del Bronze (1.000-1.200 A.C.). A l'interior ha aparegut una estructura rectangular de pedra que apunta que es va fer servir com a foganya, i una filera de pedres que podrien ser un banc lateral per a seure, associat a la llar de foc.

L'existència de les restes d'una murada prehistòrica al Coll de Cala Morell era coneguda, però no va ser fins el 1996 quan Lluís Plantalamor i Gustau Juan van topografiar les navetes. L'excavació ha permès destapar la primera de les cases del poblat, la nombre 11, amb parets d'un metre d'alçada i paviment de pedra viva. El sorprenent del cas és que tres mil·lenis després de ser utilitzades no s'ha trobat cap indici d'espoli.

Una altra troballa curiosa i interessant pels arqueòlegs és el femer, en un racó de la casa, integrat per ossos d'animals, el que pot oferir informació cabdal sobre l'alimentació de les devers 80 persones que es calcula vivien al poblat. Les restes són majoritàriament de bòvids, però també hi ha ossos d'ovins, caprins i porcins. Només ha aparegut un caragol marí. Al costat dels habitatges s'han localitzat dues basses, segurament per a l'abastiment d'aigua dels pobladors.

Les restes materials trobades permetran interpretar als arqueòlegs com vivia el grup que habitava les 13 navetes i perquè escollí l'inhòspit paratge del Coll de Cala Morell per a habitar. De moment es descarta que fos un lloc defensiu per a que els pobladors es poguessin refugiar esporàdicament, degut als testimonis de vida domèstica permanent.
Els arqueòlegs estudiaran si abans del Bronze final el poblat ja va ser habitat i la possible relació del jaciment amb les dues coves d'enterrament més antigues de la necròpolis de Cala Morell. Damià Ramis i Magdalena Salas, de Mallorca, i Antoni Ferrer i Montserrat Anglada, de Menorca, són els arqueòlegs responsables de l'excavació i de la investigació que aportarà nova informació per a resoldre un enigma més de la prehistòria menorquina.