"La clau de la caricatura és endevinar la personalitat"

Em dic Toni Orfila Sintes, sóc de Maó i tenc 66 anys. Estic casat, tenc dos fills, en Nando i en Toni, i dues filles, na Carmen i na Sonia. A més, tenc tres néts, n'Ariadna, en Sergi i en Xavi. He estat mecànic dins l'àmbit de la bijuteria però ara estic jubilat. Entre les meves aficions, destaca la música: des de la clàssica fins la 'heavy'. També m'agrada dibuixar, anar a caminar, les excursions i la fotografia.

Com i quan es va llançar a fer caricatures?

En realitat no ho sé. Sempre he dibuixat. Des que anava a l'escola m'ha agradat. Ja a la Maestria, vaig anar classe amb el pintor Vives. Després, entre els fills i la feina, ho vaig deixar, però sempre he anat fent coses.

La seva filla l'ha ajudat a perfeccionar la tècnica, no és així?
Sí. Na Sonia va estudiar pintura i en sap molt. Un dia li vaig demanar consell. Jo volia fer caricatures, i sabia com fer-les, però a l'hora de dibuixar els ulls no hi havia manera. Ella em va dir que era important mirar el contorn, no l'ull tot sol. Ho vaig agafar bé el que em va dir i vaig començar a fer les caricatures de familiars i amics. Ara, quan veig a un personatge, ja veig la seva caricatura.

Quina és la clau per obtenir una bona caricatura?
La clau és endevinar la personalitat, no només el físic. Així i tot, a vegades n'he fet que a jo m'han agradat molt i en canvi, la persona no s'hi ha acabat de reconèixer. Fins i tot, una vegada em van dir: "No sé si m'agrada, li he de mostrar a la dona".

Li preocupa que el resultat final no agradi al personatge?
Al principi, quan dibuixava a les dones, em preocupava que no els agradés. Però ara ja no pas cap pas pena.

Sempre queda satisfet amb el resultat final?
Hi ha dies que surten millor que altres. Quan està feta, sempre la tornaries a fer d'una altra manera, canviaries qualque cosa. Però partint del primer retrat, si el faig dues vegades, em queda igual. Normalment estic una hora o hora i mitja per fer-la.

És més difícil fer una caricatura d'una persona agraciada físicament?
És ver que la gent molt guapa, que no té cap defecte, sembla que ha de ser més difícil de fer, però a vegades és a l'inversa.

El Rei d'Espanya o Obama estan entre els seus personatges, no és així?
He fet caricatures dels dos i els hi vaig enviar. La Casa Real em va contestar amb una carta d'agraïment.

Què li costa més: fer caricatures de gent propera o de persones que no coneix?
La família m'ha costat més. Amb la meva filla Carmen no hi havia manera, per exemple. En canvi, amb els amics, el fet de conèixer-los m'ha ajudat.