L.M.F.Ciutadella29/03/11 0:00
TW
0

autoficha
Som Esperança Torres i vaig néixer a Ciutadella el 1967. Estic casada i tinc tres fills. M'agrada la música i el brodat, que a més d'afició és la meva professió. Acabo d'enllestir una còpia de la bandera del pas de la Confraria de la parròquia de Sant Francesc de Maó, que van encarregar-me l'estiu passat. Com que som també modista puc acabar tots els encàrrecs que tinc.

El brodat està de moda?
Bono, retorna un poc. Ara hi ha una època en la que està recuperant-se de la mà de les sabates i crec que agafaria més força si la gent sabés que pot fer-se aquí a Menorca.

Vol dir?
Sí, hi ha un cert desconeixement del que pot fer-se aquí, em passa sovint que la gent en sebre el que faig es lamenta de no haver-ho sabut abans perquè haguessin vingut segons em diuen.

Què és el que més li agrada brodar de tot?
Coses grosses com buldrafes, banderes o mantells.

Per què?
Quan només feia feina de modista em semblava més avorrit, un brodat ho crees, ho trob més divertit i intrigant.

Canvia molt brodar en tela o en cuir? Troba tot el que necessita per fer-ho a Menorca?
No gaire, canvia el tipus d'agulla que empres o les puntades que dones, la resta és igual. I no, no trobo moltes coses, ni fils, ni entreteles ni màquines i tampoc mecànic per arranjar-les quan s'espatllen.

Veig que té maquinària, broda més a màquina o a mà? Com ha estat el procés d'incorporar mitjans tècnics?
Quasi tot ho faig a màquina encara que si em demanen qualque vainica o alguna cosa amb més detall, la faig. A mà cansa molt, a màquina és més còmode i em permet jugar molt amb l'ordinador. Aquest ha estat un procés progressiu.

El brodat té futur?
Sí, supòs que a la llarga la gent s'animarà encara que has de tenir molta manya i paciència.