"Tot el que es xerra aquí dins, aquí dins queda"

Qui va ser el primer barber de la família?
Tot ho va començar mon pare, en Duardo, l'avi d'en Joan, ben aquí al costat, allà on antigament hi havia la lleteria, d'allà vam passar a ca madona de Calafi, després davall les voltes del pla de l'Església, fins que jo vaig comprar aquesta casa i som aquí des de fa uns 41 anys, però quasi sempre al carrer Fred.

Toni, vostè com hi va entrar?
Era un al·lotet, devers l'any 1956 quan ja venia per la barberia i ensabonava la gent, després, mon pare els afaitava. En vaig ensabonar molts, afaitar era el que més es feia.

Era molt diferent la feina d'aquell temps a la d'ara?
Pots pensar. Per aquell temps n'hi havia cinc, de barbers, en Tomàs, en Xedo, en Carlos Pericàs, en Llorenç es llauner i mon pare.

Hi havia prou feina per a tothom?
En aquells temps, sols feien feina els caps de setmana i els dimecres, la resta dels dies, tots tenien un altre ofici, mon pare era paredador, en Tomàs, pistero, en Pericàs sabater...

Els preus serien ben diferents ara.
Afaitar eren uns 90 cèntims, i tallar unes quatre pessetes. Ara afaitar són 9 euros, i tallar 20.

Quan va agafar el negoci?
Mon pare va passar la barberia a en Vidal, i jo vaig anar amb ells. En va tocar anar a fer la mili, i en tornar, en Vidal ja havia posat la fàbrica de mobles i jo li vaig comprar la barberia, d'açò fa uns 41 anys. Al principi la vaig tenir a mitges amb en Binicano, fèiem un dia per hom, jo ho compaginava amb la bijuteria i ell de sabater, açò va durar uns pocs anys.

Quan hi va haver el relleu amb el teu fill? (respon en Joan )
Quan es va jubilar mon pare, ara en té 66, jo vaig quedar davant de la perruqueria. Uns anys abans, després de fer un curs de formació a Mallorca l'any 1997, vaig començar a fer feina amb ell.

Ara d'afaitar, poca cosa.
Quatre o cinc, persones majors, els fa mon pare, jo el que sí faig és arreglar perilles, patilles... cosa que agrada als joves d'avui en dia, i és clar, tot el tema de perruqueria.

Només fan homes.
Sí, aquí vénen des de fillets a persones de més de 90 anys, el teu pare mateix.

Hi ha diferència entre una perruqueria d'homes com la seva o una d'home i dona?
La gent no ho nota, però quan som pel carrer, veig ben clar si els clatells són tallats per uns o altres.

D'anècdotes n'ha d'haver moltes? (responen els dos)
Tot el que es xerra aquí dins, aquí dins queda, i com et pot imaginar n'hi ha de tot color.

Però alguna que no pot molestar en podem dir: Una vegada un dels nostres clients, una volta acabat de tallar-li els cabells, no volia de baixar de la butaca perquè tenia vertigen, entre uns quants el varen haver de seure a una cadira.

Abans, en temps de mon pare, les barberies quan feien més feina era els dissabtes, tot el dia, i diumenge fins tard. Bé idò, els dissabtes a vegades tancaven a les tres de la matinada, i com pot imaginar, els darrers venien dels bars, alguns ben xumadets, i més d'una vegada ho amollaven tot per damunt es taulell.