"Sense els repartidors, el diari no arribaria als lectors"

i.p.d.r. Ciutadella
Quanta estona fa que treballa com a repartidor de diaris?
Fa quinze anys. Vaig començar repartint només els diaris dels diumenges, però més tard, ja farà vuit anys, quan es va jubilar en Toni Bonet, vaig començar a fer la ruta que feia ell.

És una feina que es fa de bon dematí. Com ho duu vostè, açò?
Fatal. Açò d'aixecar-se a les quatre manco quart és "durillo", per poder començar a fer feina a les quatre i quart. Però és l'única manera que els bars puguin tenir els diaris ben prest i que els clients estiguin contents. Sobretot és dur a l'hivern i si fa mal temps, si plou molt o si fa vent, perquè repartesc en moto. Però bé, un s'hi acostuma. I és el que toca, així a les vuit i mitja del matí, feina feta, o a les nou els dissabtes, perquè també duim els suplements als subscriptors.

I no s'ha adormit mai?
Mai. Sempre sóc molt puntual. Com a molt arrib a les quatre i vint, però passa poc, normalment sempre arrib abans. És una cosa que ho tenc ben present, per açò me'n vaig a dormir ben prest, a les nou ja sóc al llit. És la manera de dormir les hores que toca sense haver de posar-se a dormir després d'acabar la feina. M'he marcat una disciplina i la seguesc.

Un dels avantatges és que és el primer en veure el diari cada dia?
Sí, i el primer que faig és llegir la portada i mirar si la data i tot està bé. Llegir-lo no puc, perquè he de començar a repartir-lo, només el fullejo un poc per veure un poc què hi ha.

Quina és la seva zona?
Podríem dir que es correspon amb la zona sud de Ciutadella, des de Jaume II fins al Camí Vell. També faig Cala Blanca, Caleta i Son Carrió.

Li agrada realment la feina?
Molt. Perquè és una feina que em permet treballar al meu ritme, sense un cap que em digui tot el temps què he de fer. I també m'agrada perquè com que sóc responsable dels meus actes, ho faig amb seguretat i tranquil perquè sé que si ho faig bé no hi ha queixes. És una feina molt lliure, però, açò sí, s'ha de fer amb responsabilitat, perquè un podria dir: "Com que no em veu ningú, m'aturaré i faré el cafè o una cervesa, o un ginet de bon matí". Però no sóc cafeter, ni cerveser ni tampoc sóc de gins.

Aquesta és una feina permet conèixer molta gent, no?
Sí, sobretot els propietaris dels bars, els conserges, alguns clients, els joves que garnen els carrers que van a fer el cafè abans de començar. I també molts que encara no han anat a dormir, i que tornen a casa després de ser fora tota la nit.

A més, sense vostè, la feina dels periodistes no tindria sentit...
Sí, l'empresa ho té clar, sense la nostra feina, el diari no arribaria als lectors.