La Fundació Menorquina de l'Òpera, avesada a envestir empreses àrdues, ha pujat un esglaó més amb "Un ballo in maschera", muntatge que va obrir divendres la XXXIX Temporada d'Òpera de Maó. Una decisió que, confesso, em complau especialment. Es tracta d'una de les grans òperes de Verdi malgrat no gaudir de la popularitat de "Rigoletto" ni del glamour de "Traviata". En "Un ballo in maschera" no hi ha res que desdigui. D'acabat impecable, cada vers del text i cada nota de la partitura van sempre de la mà. El fruit és una música excepcional que, amb un llibret sòlid i ben construït, no permet un sol instant de decandiment a l'espectador.
Aquest melodrama fa certa la sentència segons la qual la realitat imita (quan no supera) la ficció. La trama posa en escena un fet històric: l'assassinat el 1792 de Gustau III, rei de Suècia, a mans d'un dels seus col·laboradors més fidels en un ball de disfresses.
La fèrria censura de l'època forçà Verdi a convertir el monarca suec en un governador anglès i a situar l'acció en Boston un segle abans. Però açò no fou obstacle perquè el genial compositor aconsegueixi dibuixar musicalment un fresc de sentiments encontrats: traïció i fidelitat, amor i gelosia, venjança i perdó, tot amanit pel fatalisme inevitable del destí.
Amb una matèria primera immillorable i un elenc de garantia l'èxit semblava d'antuvi assegurat. Ai, però, les previsions no sempre s'acompleixen. Anem per parts. Del quintet vocal protagonista, les guanyadores foren, per golejada, les tres veus femenines; la parella masculina, clarament, quedà per davall de l'expectació generada.
Una veu del segle XXI
L'americana Tamara Wilson resultà ser la triomfadora absoluta de la vetllada. Aquesta jove soprano lírico-dramàtica reuneix les condicions vocals per a ser una de les grans veus del segle XXI i la seva interpretació d'Amelia volà molt alt, al nivell d'una Margaret Price o d'una Deborah Voigt. Tant en les intervencions solistes com en els conjunts mostrà una tècnica impecable i un excel·lent control del fiato. Sublim en "Morrò, ma prima in grazia" de l'Acte III.
Desimbolta i elegant, movent-se per l'escenari com a casa seva, Serena Gamberoni estigué genial en el rol d'Oscar. Verdi, que no donava puntada sense fil, va concebre aquest personatge típic de l'òpera còmica fent-se ressò de les xafarderies que parlaven de l'atracció que el monarca suec sentia pels jovenets.
La mezzo Marianne Cornetti demostrà molt d'ofici en el paper d'Ulrica; ara, sincerament, m'esperava més.
Les veus masculines ranquejaren. "Un ballo in maschera" és una òpera d'àries i, malauradament per al tenor, o surts per la porta gran o crees indiferència. No hi ha terme mig. Com un pura sang es presentà Roberto Aronica en escena, però, a poc a poc, s'anà apagant. Fins i tot, després de l'stretta de l'Acte I, els símptomes apuntaven que Riccardo expiraria, de mort natural, abans d'arribar a l'Acte III. Per sort, reeixí de les dificultats vocals i se'n sortí victoriós.
Molt voluntariós i entregat, Lado Ataneli esbossà un Renato irregular, amb moments brillants i d'altres anodins. Per exemple, l'"Eri tu" (Acte III), una de les àries més preuades de tot el repertori de baríton, passà sense pena ni glòria.
Dels conspiradors, estigué més convincent vocalment Sam que Tom, i prometedor fou el debut de Cristina Álvarez al capdavant del Cor dels Amics de s'Òpera.
M'entusiasmà la direcció musical d'Stefano Ranzani. Conduint l'orquestra amb tempi allegres, vius, com li agradaven a Verdi, encara que provoquessin desajustos en algun recitatiu, i sempre atent a l'escenari. L'OSIB era una altra sota el seu mestratge.
Deixo per al final la posada en escena. Acceptem una concepció minimalista i el gust pels espais diàfans, però també estem disposats a deixar-nos sorprendre i darrerament l'estil Gasparon resulta un déjà vu. Una maldat: no és possible que s'utilitzi la mateixa taula per dues situacions escèniques diferents (tot i canviant-la de posició), un simple tapet per damunt hauria bastat.
Amb el crit de "Visca Verdi!" manifestava el poble italià el seu sentiment patriòtic en els anys més actius del Risorgimento. Així també, nosaltres podríem alçar la veu en agraïment al compositor que ens ha regalat moments tan meravellosos com el viscut amb "Un ballo in maschera" al coliseu maonès. Si poden, avui a les 19 hores, no se la perdin.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.