En Nin ahir estava nerviós. Havia de fer gala de la seva elegància en el salt. Seria immortalitzat per centenars de zooms que cercarien el millor bot metre el públic l'animava a toc de palmell. Es trobaria alhora amb els seu company de plaça, en Regidor, i els seus amics de passeig i de caragols, com en Trui, en Xaloc, en Terry, en Jogui, i una trentena més del poble. També saludaria i en coneixeria una vintena, convidats i vinguts d'altres indrets.
Havia arribat el moment d'engalanar-lo amb la gualdrapa que l'identificava com el representant del poble, el cavall del caixer batlle. A mitja tarda, el seu company de gesta, Llorenç Carretero, l'havia deixat uns minuts per entregar la bandera al caixer fadrí i sentir escarrufar la pell amb el primer toc de fabiol. Començat el replec, en Nin ja veia que la jornada era a punt de començar. Tots els seus companys el saludaven oferint-li un salt d'allò ben bonic. I després li tocava a ell.
Abans d'alçar-se dret a ritme de jaleo tocava una aturada per recuperar forces. Durant les solemnes completes, el caixer capellà, Joan Tutzó, va anunciar que el jaleo era ben a prop pronunciant un "ara ve quan el maten". Va demanar a Sant Lluís que els donés festes santes, bones, plenes de salut i alegria.
Uns copets al llom i una acaronada de renclins mentre li estiraven les brides indicant-li que avancés li anunciaren que el repòs havia finalitzat. De repent, la banda de música des Migjorn va començar a sonar. En Nin i en Regidor encetaren el jaleo saltant i demostrant l'experiència en això de provocar l'exaltació del públic. I la calma va tornar. La música ja no era la mateixa, en sonava una altra mentre s'allunyava, la gent també botava. En Nin va aparèixer tres vegades. Estava eufòric, la gesta havia sortit existosa.
En el tancament de l'edició, no s'havien produït incidències greus.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.