La Banda de Ferreries i el repte de la música contemporània

La Banda forma part de l'Ateneu Musical, juntament amb l'Escola de Música, la Coral Clau de Sol i la Banda de Cornetes i Tambors. Segons el president de l'Ateneu, Josep Cardona, "des dels anys 90 la Banda va agafar força, ha anat en ascens fins a assolir el darrer escaló amb el fitxatge del director Josep Colom".

Per a Cardona l'entrada de Colom a l'agrupació ferrerienca ha estat determinant per donar un salt qualitatiu a les interpretacions que aborden. "Colom té una idea molt clara de què és una banda i com ha de sonar", explica. "Ell vol una banda de concerts, de nivell", afegeix.

I és que els músics executen uns repertoris caracteritzats per la dificultat, com és el cas dels tres concerts del primer cap de setmana de juliol, a Cala en Porter, Ferreries i Sant Lluís, en què es va sonar "Danzón", d'Arturo Márquez, "Juana de Arco" de Ferrer Ferran o també l'adaptació per a banda de la banda sonora de "Robin Hood". Per cert, un "Danzón" que encara no s'havia estrenat a Espanya, essent per a la Banda de Ferreries l'honor d'haver-la interpretat per primera vegada. "Colom acostuma a triar composicions o adaptacions molt bones per a banda simfònica", explica. La primera obra d'aquestes característiques que va sonar la banda va ser la "Divina Comèdia", basada en l'obra de Dante, en què els propis músics van cantar i es van encarregar de fer efectes (de cadenes, peuades).

Tot, amb un conjunt integrat per uns vuitanta músics d'entre els tretze i la seixantena d'anys. "L'exigència de les obres no permet resoldre els concerts amb poc temps, necessitem mesos d'assajos, amb la dificultat afegida que hi ha molts estudiants que són fora de Menorca".

El coordinador de la Banda, Damià Rotger, considera que l'aposta "és arriscada perquè el públic no està gaire acostumat a la música contemporània, sortint de l'habitual de les sarsueles i les bandes sonores de pel·lícules". I és que, segons ell, "aquest tipus de composicions creen unes atmosferes i uns ambients diferents, juguen amb la sorpresa, amb notes dissonants per crear tensió i efectes sonors. No sabem si la gent ho entendrà", es demanen.

Motivació
L'elecció de repertoris exigents s'ha notat en la motivació dels propis components de la banda. "Hem notat que la gent ve més a assajar, els músics vénen perquè els motiven aquests temes, és un repte per a nosaltres", diu Rotger. De fet, assegura Cardona que "quan donem les partitures, els més joves bufen com dient: jo no ho sabré sonar açò! I és molt gratificant veure'ls satisfets en acabar el concert, havent comprovat que han tret endavant una peça tan difícil". "Els al·lots són els que tenen més mèrit", afegeix tot recordant que compten amb molts professors del Conservatori de Música.

"Hi ha molta gent que valora la feina que estem fent", admet el president de l'Ateneu. I la millor manera de comprovar-ho és, per exemple, que músics destacats dins el panorama musical espanyol, com Carlos Malonda, membre de l'Orquestra Nacional, ja fa anys que sona amb la Banda de Ferreries, sobretot en els concerts d'estiu. "És gent com ell la que diu que si no fos per la Banda de Ferreries, a Menorca no es sentiria aquest tipus de música", diu satisfet de la seva feina el coordinador de l'agrupació.

El mèrit de l'Ateneu és doble tenint en compte que disposen d'un curt pressupost de 39.000 euros a l'any, a repartir entre les seves seccions, sobretot per a l'Escola de Música, que té 270 matriculats.