Ciutadella espera en silenci la Pasqua

Ahir vespre, una suau brisa acompanyava la processó. Un ventet suau que feia dansar la llum de les espelmes. Aquesta és una processó de sentiments i de sentits. El primer en actuar és l'oïda. El so de la caixa, rítmica, sonant a mort, s'escampa pels carrerons ciutadellencs, i avisa que la processó està arribant. Després, la vista confirma la solemnitat d'una tradició. Imatge rere imatge, la representació dels darrers instants terrenals de Crist colpeix a tots els presents. En passar, les espelmes escampen el flaire a cera imprescindible en un acte de tal solemnitat, que es perllongà ahir a Ciutadella fins ben tard.

El sentiment religiós va recórrer els carrers, i amb ell diferents generacions. Entre els confrares, creients que ja s'atraquen als vuitanta, i altres que tot just aixequen uns pams del terra i a qui la vestimenta moltes vegades vé gran i les rames d'olivera els cauen de les mans. Pares i fills moltes vegades de la mà, desfilant en silenci i serenor. Tots, però, seguint les ordres de qui, bastó en mà, regula aquella processó. El llenguatge en un acte silenciós és extremadament important. Dos cops a terra per aturar el pas o per reprendre'l. El so de la matraca per fer descansar el portadors del pas, i de nou per carregar-lo i seguir la processó. La paraula és el darrer recurs. El silenci és símbol de penediment i reflexió. I d'espera.

En acabar la processó, presidida ahir a Ciutadella pel vicari general, Rafel Portella, les imatges tornaren a cadascuna de les seves esglésies. Era el moment de la nit més trista, la del Divendres Sant. A la ment, però, la Pasqua de Resurrecció. L'esperança, convertida en realitat.