"Ens menjam 3.200 calçots que feim dur de Valls"

Som en Ricard Simó Comas, president del Casal Català i un dels que organitza la calçotada que celebram cada any. Vaig néixer al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1950 i quan tenia quinze anys vaig venir a viure amb els meus pares a Menorca. Estic casat amb na Carmen Pons i tenim cinc fills, na Clara, en David, en Daniel, na Marina i na Paula. Som empresari de professió i m'agrada el futbol i cultivar a l'hort.

Com celebren la calçotada aquest any?

Ens menjam 3.200 calçots que hem fet dur de Valls per a unes cent persones, entre els que hi ha meitat catalans i meitat menorquins, tot i que també gent d'altres bandes, com madrilenys i valencians, hi està convidat tothom que vulgui. Fa divuit anys que feim calçotada i, tot i que enguany serem uns quants menys, pel tema dels preus i la crisi, la veritat és que ens ho passem molt bé.

D'on prové aquesta tradició?

Conten que un pastor de Valls es trobava a la muntanya i no tenia res per menjar més que cebes. Les va coure amb rama de ceps i se les va menjar, després es va convertir en una tradició menjar els calçots fets a les flames del foc.

Com es couen els calçots?

Noltros utilitzam rama de pi, donat que els ceps es tallen més tard aquí que a Catalunya. S'han de coure a la flama fins que estan negres i rebenten.

Per què els emboliquen amb paper de diari i els col·loquen entre teules?

El paper de diari és per absorbir el líquid que desprenen quan són cuits, s'emboliquen en manats. Les teules són per mantenir l'escalfor. Llavors es col·loquen sobre caliu fins que es mengen. Noltros hem començat a coure a les 11 del matí, ja que en feim en quantitat.

Per menjar-los també s'ha de seguir algun protocol especial?

Sí, primer ens posam un baverall que noltros feim cada any, per aquest amb un dibuix d'una bruixa carregada de calçots de na Margarita Teixidor. Després s'agafa el calçot amb la mà, alguns ens posam guants perquè si no quedes tot negre, es pelen, es mullen en una salsa de romesco especial i a la boca directament.

La salsa és important?

I tant, és el més important. També la feim noltros, concretament na Carmen Méndez, na Margarita Teixidor i na Neus Hernández. La salsa es fa a base de fruits secs, nyores, tomàtic, pa rallat, molt d'oli i s'han de tenir en compte detalls com fregir els alls abans de posar-los, que el pa estigui torrat i algun altre secret que no conten mai perquè la recepta sigui exclusiva, cada any els surt boníssima.

La festa té el mateix gust que si fos a Valls?

Si, jo diria que sí.