Ni la falta de llum ni les baixes temperatures semblen ser un inconvenient per a Daniel Bosch (Ciutadella, 1977), que es va instal·lar a Helsinki l'any 2002 amb la idea de fer una estada de sis mesos i encara no ha tornat. Aquest jove dissenyador gràfic ha trobat la felicitat a Finlàndia, on treballa per a Nokia, una de les companyies més importants del sector de les telecomunicacions, i on viu amb la seva companya finlandesa a una casa de fusta, de les que ja queden poques a la capital del país.
La seva relació amb Finlàndia va començar a través del disseny gràfic, no és així?
Sí. A l'any 1998 em vaig introduir en el món del disseny escandinau i em va atrapar. La producció creativa ha tingut, i té encara, un paper important en relació a la transformació social i econòmica del país. Ha entrat dins l'espai quotidià amb ceràmiques, interiors, tèxtils, mobles, etcètera. El mercat interior és importantíssim, i a nivell exterior el disseny gràfic ha donat una marca al país.
Abans d'instal·lar-se definitivament a Helsinki va passar vàries temporades a la ciutat...
Sí. Primer hi vaig anar com a turista, després de visita i un any el vaig passar a Helsinki estudiant. La veritat és que mai he pres la decisió de viure aquí definitivament. De fet, la darrera vegada que vaig venir va ser per fer unes pràctiques de sis mesos i fa cinc anys que hi visc. Suposo que la meva atracció per Finlàndia va ser gradual. Tenia bons amics a Helsinki i venia a visitar-los. Sense pensar gaire el país em va anar atrapant
Quina va ser la seva impressió la primera vegada que va visitar la ciutat?
La veritat és que no va ser massa agradable. Faltava poc per Nadal, vaig sortir de l'aeroport i estava tot fosc, encara que era la tarda. Tot estava nevat i ens trobàvem a uns quants graus sota zero. Allà mateix vaig pensar què punyetes hi feia a Helsinki.
I què és el que feia?
Havia aconseguit una beca de la CAEB per fer una estada de sis mesos a una agència de publicitat. Al finalitzar les pràctiques em van contractar i vaig acceptar. Dos anys després vaig deixar aquesta feina, treballar a una agència de publicitat suposa molta feina i poc reconeixement. Em vaig establir com a free-lance i des de fa un any treballo per a Nokia. Paral·lelament estic muntant un estudi de disseny gràfic propi amb uns companys.
Va resultar complicat aconseguir un lloc de feina a una de les principals empreses de telecomunicacions del món?
Vaig passar una sèrie d'entrevistes i proves durant tres dies. S'ha de tenir en compte que la quantitat de dissenyadors gràfics de la meva generació és bestial.
Quina és la seva tasca?
Treballo amb els models Sèrie N de Nokia. Dissenyam el que l'usuari veu des de que obre la capsa per primera vegada fins que es presenta la informació. El nostre objectiu és que l'experiència sigui agradable per a qualsevol persona que utilitzi un telèfon.
Després de cinc anys a Helsinki, quina valoració en fa?
La valoració és positiva, és clar. Si no fos així, hagués anat a viure a un altre lloc. Adaptar-me a la vida aquí va ser molt fàcil, de fet passo més per finlandès que per menorquí. Des del primer dia em confonen amb un nadiu. Tot i així també he vist la cara fosca del país.
Què vol dir?
A mi m'agrada molt l'hivern glaçat però al cap d'uns mesos desitjo que arribi de nou l'estiu i la llum i poder sortir als parcs. El problema és que a l'estiu, torno enyorar l'hivern, la neu i estar a casa. Aquest sentiment és bastant comú. Pel preu d'un país en rebem dos.
Aprendre finlandès va resultar difícil?
La gramàtica sembla haver estat escrita entre saunes i vodka, no hi ha per on agafar-la.Diuen que és la llengua més difícil d'occident i que té algunes similituds amb l'euskera i el japonès. La veritat és que encara vaig a cursos però, com a mínim, em puc fer entendre.
Si hagués de destacar una característica de Finlàndia, quina seria?
D'alguna manera, a Finlàndia encara existeix la idea del bé comú. Em refereixo a que la gent deixa les coses en bon estat, pensant en qui les utilitzarà després. Tot i així, aquesta idea s'està perdent massa ràpid.
Com definiria els finlandesos?
En general són una mica tímids però molt bons amics i molt acollidors. El que encara em prenc com una cosa personal és que no saludin quan ens creuem. Per a ells això és normal perquè pensen que si no tenen res a dir és millor no dir res. Per una altra banda, em dona la sensació de que, sobretot els homes, es qüestionen contínuament si són prou virils com a país. Finlàndia és una nació jove, fa només 90 anys que van guanyar la independència després d'anar d'una banda a l'altra entre els russos i els suecs. Així que suposo que és normal que els temes identitaris encara estiguin en procés.
El nivell de vida és alt a Finlàndia?
Els salaris són més alts però es paguen molts impostos i els preus són cars. Així que la gran majoria té els mateixos problemes que a Menorca per pagar-se l'habitatge.
A quina zona de la ciutat viu?
Visc a Kallio, un barri de Helsinki, tradicionalment obrer. Actualment a Kallio hi viuen tant gent gran, que hi ha viscut tota la vida, com alcohòlics, estudiants o immigrants. Així, pots trobar el mercat tradicional on els avis i els joves prenen cafè i, a més, infinitat de bars i de petits tallers creatius. Des del meu punt de vista, Kallio és un dels llocs més interessants de la ciutat ja que encara no està totalment controlat i hi ha espai per a una certa espontaneïtat. Visc amb la meva companya, que és finlandesa, i tenim una casa de llenya que m'encanta i que anem renovant.
Una casa de llenya?
Sí. Aquí les cases tradicionals són de fusta. A Helsinki no en queden gaires i estan molt cercades. N'hi ha de diferents tipus: les pairals, les dels antics obrers i les dels soldats del front retornats. Na Noora i jo estem reformant una d'aquestes últimes. S'anomenen "rintamamiestalo", que literalment vol dir "home del front". Als soldats que tornaven del front els hi donaven un tros de terra i els plànols per fer-se la casa, que construïen amb l'ajuda dels amics i els familiar. Encara ara és normal quedar per fer un "talko", que significa anar a ajudar a algú. Després es menja i es comparteix la sauna.
Una de les seves aficions és fer de video-jokey, no és així?
Sí. M'atrau especialment el fet de crear una història, col·lectiva i en temps real i sempre improvisada i efímera, depenent de la música, de la gent, de trobar un enllanç narratiu per temàtica, color i forma. A Helsinki hi ha molta activitat en aquest sentit i encara continua creixent. Només a la capital hi ha més de deu grups que es dediquen a això. El col·lectiu del que formo part s'anomena Xploitec i jo utilitzo el sobrenom de Amoamiamo.
On duen a terme les projeccions?
Feim projeccions allà on sigui: a locals, a festivals, per projectes de publicitat i fins i tot al carrer i a espais on no necessàriament estan habituats. Tenim en marxa un projecte anomenat "Guerrilla Vj". Es tracta d'un antiga Transporter on hi hem muntat dos projectors amb energia pròpia que ens permet posar imatges a qualsevol lloc. També estem experimentant projeccions amb plantilles.
Quantes vegades visita l'Illa anualment?
Intent venir a Menorca un o dos cops a l'any, si passa més temps em poso de mal humor.
S'ha plantejat la possibilitat de tornar a instal·lar-se de nou a l'Illa?
Per sort he fet feina a llocs on potencien el treball en projectes i un mateix és responsable d'administrar-se el temps. Així, fa un parell d'anys vaig passar un hivern a Menorca treballant per a Helsinki. Ja ho veurem amb el temps.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.