El gran humor de Toni ‘Tanu'

Toni 'Tanu' va comptar amb l'ajuda de la seva néta, Cristina Garriga, qui el va anar interpel·lant per tal que ell pogués anar responent.

Amb un potent «que me senten, a jo?» ja avisava Toni 'Tanu' de què la seva intervenció estaria carregada d'humor. I encara més quan prest es va veure que no és home de micròfons. «Duis el pegamento que ho aferrarem», va dir, referint-se al paravent de l'aparell, que havia sortit volant per un cop.

Va ser així com repassà la seva infància, en la que amb només «11 anys me van posar dins la barca. D'escola no me'n va tocar gens». I és que aquest va ser el seu inici com a pescador, «amb mon pare i el meu germà, i mo mare anava a vendre el peix a Mercadal». Una vida a la mar que «ha tingut moltes alegries però també moltes penes», i es referí als que hi han perdut la vida. «He ajudat a treure'n tres de morts», expressà amb tristor, tot recordant que «un cunyat meu va morir per un llamp, dins la barca, mentre duia el timó». «Però a la mar no li han de tenir por, respecte, sí, perquè quan està maleita és més dura que un cantó».

Noticias relacionadas

Fornells bota de joia vora el mar

Más noticias relacionadas

Ràpidament, però, Cristina i el seu avi van donar un gir perquè la cosa no decaigués. I ho van aconseguir, perquè van ser molts els moments divertits de la nit.

Es va referir el pregoner a la manera de festejar, quan ell era jove. «Totes les dones duien falda llarga i noltros anàvem cap avall (fent el gest d'ajupir-se) per veure què podíem veure. Avui no té emoció, els ho veuen tot», digué, referint-se a les faldes curtes i als shorts, entre les rialles del públic.

I també va recordar que «vam tenir el primer motor [de barca] de Fornells». I a la primera sortida, quan van tornar a port, «el motor no s'aturava, i vam fer tres voltes més per intentar acabar la benzina, fins que vam pensar de tancar la clau de pas, i vam haver de fer tres voltes més». El que va passar va ser que «hi havia un botó per aturar-lo, però no sabíem on era», digué, tot rient, al mateix temps que el públic.

El pregó va acabar amb unes paraules de la seva néta, dirigint-se al seu avi. «Has estat un bon pare, un bon avi i un bon besavi (...) m'has donat lliçons de vida, sempre des del respecte. Ets admirable, el millor regal que hem tingut mai», va concloure Cristina.

Per acabar, va prendre la paraula el batle, qui agraí les paraules del pregoner i donà pas a la primera pomada de les festes.