L’adéu a Bernat Figuerola

Entre els plors de les vídues, el notari i el marmessor (albacea) van fer lectura pública de les darreres voluntats d'en Bernat Figuerola. I n'hi haver quasi per tothom!

Les primeres en rebre herència del finat van ser la batlessa Misericordia Sugrañes i la regidora de Cultura Isabel Rodríguez. «A na Coia sa més preciosa, que sempre va amb talons, una crema miraculosa i una capsa d'optalidons» per fer front als nervis de les properes eleccions. I «una pinta feta de llosa treta d'una cantera, i una planxa per sa cabellera, que llisa no li faria tanta nosa», per a Rodríguez.

A la brigada de l'Ajuntament li va deixar «pintura blanca de valent» per emblanquinar diferents indrets del poble, als «clients del Casino vull deixar una vintena de butaques (...) perquè no fan més que remugar», i als «jubilats un calendario perquè triïn les vacacions, també una jaula amb un canario perquè escoltin les cançons i també el 90 per cent d'accions de l'Hotel Sagitario».

Bernat Figuerola també es va recordar, entre molts altres, del cantant Simón Orfila, i li va deixar un «extintor (...) no és per la seva vei, és per si torna a haver-hi foc al Liceu, que ell pugui ajudar a apagar-lo».

Crítica

El difunt també va deixar unes pinzellades reivindicatives. «Moltes rotondes jo tenia (...) i me van dir que les posés a la carretera general. Després vaig pensar que era una tonteria i que me costaria un dineral. A sa natura no li vull cap mal, i si pogués ara les llevaria, que per arribar a Alaior fent més via hauríem de fer la volta per Mercadal».

I una més. «Tenc una queixa (...) ja no m'ho puc callar, referent al Pati de sa Lluna. De cada vegada hi veig menys solució, en les obres no hi veig explicació, ens tenen en una embruna. Ja és hora que aquesta població pugui gaudir de la nostra fortuna».

El seguici fúnebre havia començat a l'Ajuntament, per vetllar aquest personatge que té les seves arrels, almenys, als anys 30 del segle passat, i que representa un sabater, ofici estès al municipi.
La comitiva, formada per les vídues, amics i curiosos, va acabar a sa Plaça amb la lectura del testament i la incineració del difunt.