Un compte enrera molt animat | Javier Coll

TW
5

Més d'un centenar de músics i cantaires del grup Va Gros amb Gràcia van tenyir de groc i de melodies el centre de Maó, amb un recorregut de més de tres hores en què oferiren el seu repertori i animaren el públic a cantar amb ells. Va ser fins passades les deu de la nit, amb una darrera aturada a la Plaça Constitució.

Eren cent i no estaven sols, ja que als membres de Va Gros s'hi afegí un nombrós públic que seguí el recorregut, contribuint en la creació d'una atmosfera plenament festiva.

Noticias relacionadas

A les set del capvespre va començar la ruta del col·lectiu a la seva seu social, el Bar Infanta. Allà es van entonar les primeres notes del repertori preparat. Ja en marxa, la primera aturada va ser la Plaça Reial, on durant una mitja hora van interpretar diverses cançons, animant els vianants a agafar els cançoners que repartien, per sumar les seves veus a les del centenar de «camisetes grogues» i als sons de les guitarres, dels acordions i d'alguna flauta.
Després, el seguici va anar al pati del Claustre del Carme, i van seguir per les places del Príncep, del Carme, d'Espanya i, en darrer lloc, per la plaça de l'Ajuntament, on hi van sonar les darreres cançons.

Repertori
El grup que dirigeix Héctor Pons havia editat 2.000 cançoners perquè tothom pogués cantar amb ells. Un cançoner que inclou, com no, «Sa cançó des Va Gros», l'himne d'aquest nombrós grup, així com altres temes com «Ambient de festa», «Margarita y el mar» d'Ortega Monasterio, o «Lola la tabernera» de Carles Casasnovas. Aquestes cançons les van anar cantant de manera alterna, i també altres, com «Popurri ranxero», amb fragments de «Cielito lindo», «Adelita» o «Jalisco»; o «Popurri de jotes», en què s'hi mesclen l'«Es Mahón», el «Jaleo» o el «Volem vi». Igualment, també hi hagué lloc per a la música dels anys 60 i 70, amb un combinat de títols com «Eva María se fue» de Los Pecos, «Un rayo de sol» de Los Diablos o, entre d'altres, «La chica ye ye» que popularitzà Concha Velasco. Un popurri, aquest darrer, que duu dedicatòria inclosa. El seu títol, «6573 The golden girls», és un gest cap a un grup de veteranes cantants del col·lectiu.