Jèssica del Moral: «A Menorca em vaig conscienciar de la fragilitat del territori»

Quan i per què es decideix a escriure una novel·la?

—Jo sempre havia escrit, el que no havia fet mai és publicar. Un dia vaig anar sola a fer una paella a un restaurant al Delta de l’Ebre i no van voler servir-me perquè les feien per a dues persones. Vaig fer un tuit que es va viralitzar i un escriptor que es diu Jaume Clotet em va respondre i em va dir que era un bon inici per a una novel·la. En aquell moment vaig fer el primer capítol, un capítol tancat, un relat, que vaig enviar a una editora que també havia vist el tuit, van passar uns quants mesos, i em va respondre que li havia agradat molt. D’açò fa dos anys, va ser gairebé fortuït que acabés sent una novel·la.

Com està estructurada?

—Són vuit històries que tenen la seva estructura interna, i estan encadenades a través dels personatges. En cada història passa algun personatge secundari que en el capítol següent es desenvolupa. El títol de la novel·la, «Vincles, afectes i grillons», fa referència a aquest encadenament, aquesta degradació de les relacions humanes, de com a vegades els amors, les amistats, les feines ens acaben encadenant i a vegades no, són ancoratges importants. Al final, les històries encadenades acaben confluint en un mateix escenari, en un novè capítol on s’entrecreuen totes les històries.

Com va encadenant aquests capítols?

—El primer capítol és el que li passa a una dona i on intervé la filla, el segon capítol es desenvolupa una mica la vida en parella de la filla i així successivament. Són capítols que estan tots travessats per la memòria en les seves diverses dimensions, la memòria estrictament física, hi ha pèrdues de memòria, hi ha amnèsies, hi ha alzheimer, hi ha memòria com a sinònim de record i com ens pesen aquests records i com ens alliberen també, després hi ha la memòria històrica, concretament en dos capítols.

Com definiria la novel·la?

—Que difícil és definir-la... És una novel·la que parla sobretot de les relacions humanes, del complexos que són i com ens definim nosaltres d'acord amb aquestes relacions, com ens projectem perquè els altres ens vegin i de com es projecten també els altres. Parla dels vincles, de com a vegades els convertim en cadenes, parla dels amors, de les amistats, de la feina. També parla de la solitud, de la solitud física i de la solitud existencial, com del fet de no adaptar-te de la institucionalització de les relacions et converteix en un personatge solitari. Parla de les relacions de parella, com volem i sabem agradar al principi i com s’acaba espatllant tot quan ens coneixem l’un a l’altre, en definitiva l’essència acaba devorant la substància que hem anat creant perquè és molt diferent l’enamorament de l’amor, i no és una novel·la d’amor. És un llibre que té una certa mirada àcida, hi ha gent que hi veu tocs d’humor, no sé si en diria humor, si hi ha humor, aquest és un humor negre.

Just acabada la carrera vostè va viure i va treballar uns anys a Menorca, hi té presència l’Illa a la novel·la?

—Una de les coses que surt des del principi a la novel·la és la importància de prendre consciència de la fragilitat del territori, una cosa que vaig aprendre quan vaig viure a Menorca. La importància de fer xarxa els uns amb els altres, de cuidar-nos els uns als altres, en indrets com un poble o una illa petita és una cosa que t’arrela molt, del sentiment de pertinença d’un lloc, o sigui tenir un port on tornar. En el llibre hi ha molta gent que decideix fer canvis radicals de vida, que emprèn viatges a l’altra punta del món i una de les coses que t’ensenya haver viscut en un territori com Menorca és que és important tenir un port on amarrar.