Participants i organitzadors, al final de la velltada, al Saló Verd des Migjorn Gran. | J.P.F.

TW
0

Els versos i la poesia van omplir, dissabte, el Saló Verd. Va ser gràcies a una nova edició de «Vershivern», que feia el seu debut as Migjorn Gran i que el públic no va desaprofitar, per a gaudir d’una vetllada amena, entranyable i, també, reivindicativa per la igualtat de gènere.

I és que el festival poètic d’hivern coincidia amb la celebració del Dia de la Dona, avinentesa que els autors participants no van ometre. Ans al contrari. El clam feminista hi va ser ben present, brollant dels versos i les composicions que compartiren amb el públic.

Un centenar de persones es reuniren a la sala municipal, per assistir al recital que aplegava autors de Menorca, Guillem Benejam, Sílvia Pons i Carles Mercadal; de Mallorca, Miquel Àngel Mas i Glòria Julià; i d’Eivissa, Llucia Serra. I amb ells, els guitarristes Eva Cardona i Andreu Menorca, que oferiren les pinzellades musicals més assenyades per arrodonir aquesta simbiosi entre música i poesia.

Gran ambient

La bona entesa entre oradors i oients va ser palpable des del començament. Els recitats de Carles Mercadal i Guillem Benejam feien referència constant a la terra, la llengua, la tradició i els paisatges de Menorca, tot relacionat amb el sentiment de pertinença a la terra. El primer d’ells va presentar el recull de poemes «Herbívors», i el segon va llegir peces del darrer poemari ja publicat, «Fondària». Relacionat amb la jornada reivindicativa recità «Dones branca», on assimila dona i arbre, com si la sang fos la saba que recorre l’entramat de branques, a la vegada que font de vida i de creació dels seus fruits.

Per la seva part, Sílvia Pons va fer lectura de diversos micropoemes, que acompanyà d’efectes sonors provinents de les guitarres, i aportà a la vetllada un seguit d’obres que contenen sempre un toc d’ironia.

Arribats des de l’illa vesina per a participar a «Vershivern» per primera vegada, Miquel Àngel Mas va presentar el seu poemari, «Dic mar», que inclou poemes molt personals, alguns dels quals dedicats a la seva mare i a personatges de Son Serra. I Glòria Julià fou segurament la rapsoda més reivindicativa, llegint poemes d’autores com Maria Mercè Marçal, Mireia Calafell o Lucia Pietrelli, i de propis com per exemple la punyent «Herba negra».

«Fonaments corcats» és el primer llibre de poemes de l’eivissenca Llucia Serra, que s’estrenava també al festival, exhibint un to reivindicatiu des de la subtilesa.