Sergio Bernhardt.

TW
0

Després d’intentar-ho de forma reiterada feia anys, fins al 2016 Sergio Bernhardt no va fer realitat el seu somni de viatjar a Nova Guinea Occidental, per a conèixer el poble aborigen dels korowai, que viuen en cases sobre les copes dels arbres i que són considerats la darrera tribu caníbal de tot el món. Un viatge dur i ple de contrastos que va fer acompanyat de la seva mare i que ara fa públic en forma de novel·la gràfica, fent allò que millor sap, dibuixar.

«Korowai. No le digas a mi madre que me la llevo a la selva» (Mamut Shop-Bang Ediciones) és el títol d’aquest llibre de viatges, fruit de quatre anys de feina del ciutadellenc, conegut per la faceta de realitzador audiovisual i de documentals, que ha recorregut diversos països —Islàndia, Israel i Palestina, República Dominicana— a la recerca d’aventures.

Margarita Pons i Sergio Bernhardt van conèixer de prop el dia a dia dels korowai el 2016.

Una caseta sobre un arbre

La història dels korowai romania en l’artista d’ençà que en conegué l’existència amb els documentals de National Geograophic i Discovery Channel, però «ni els meus amics ni les meves exparelles s’havien atrevit a viatjar-hi». Va ser la seva mare qui s’animà a viure noves experiències a l’altra banda del planeta.

Després de quatre mesos d’entrenaments físics intensos, Margarita Pons i el seu fill van viatjar a Nova Guinea. Ho van fer per compte propi i sense paquets turístics, amb la implicació d’un guia local que feia de traductor i intermediari amb els aborígens.

A l’illa de Papua, prest van comprovar que «m’havia fet una idea molt cinematogràfica i tot d’una es van rompre els esquemes» d’allò que deien els documentals. Tot i així, l’experiència no va estar absenta d’emocions i de descobriments, compartint el dia a dia amb els korowai. «No era cert que viuen en cases a 30 o 40 metres d’altura, no solen passar de 15 o 20», però no deixa de ser-ho que viuen en arbres. «En una cabana hi poden viure una parella i un o dos fills» i hi pugen amb escales de fusta, que no sempre són segures. «Els escalons aguanten el seu pes, ells són baixets i pesen 40 o 50 quilos» i representa un perill per als occidentals. «Alguns han mort intentant pujar a les cases».

Una de les pàgines de la novel·la gràfica.

La comunicació no va ser senzilla. Encara que el guia parlava amb els korowai, aquests «tenen un llenguatge molt bàsic i costava que entenguessin algunes preguntes». Així, Bernhardt aconseguí entrevistes amb el cap de la tribu i nadius enmig de la selva «plena de perills». Allà «estan en l’edat de bronze, tot just tenen qualque eina metàl·lica, estan completament aïllats del món», més enllà dels «dos assentaments que van deixar els holandesos que van anar a cristianitzar-los».

L’estada a la selva no va ser fàcil, «els insectes et mengen, vam patir una infecció a la pell, tot i que anàvem preparats, però mai és suficient», afirma l’explorador, que ha traslladat l’aventura en aquest llibre. «No és el típic còmic americà, és una novel·la gràfica, d’estil europeu, amb text i vinyetes», amb il·lustracions amb pocs colors i de línia molt neta, defineix. L’obra sortirà a la venda dia 14 i ja es poden fer encàrrecs a través del web de l’editorial. El 16 de març es presentarà al Festival Independent Graf Còmic de Barcelona i ho farà també a Menorca més endavant.