L’arquitecte Jordi Pons impulsa un treball per recollir la cronologia de les intervencions que s’han fet al temple les darreres quatre dècades i que constaten que es tracta d’un gran exemple del gòtic balear i català
La Catedral de Menorca és un exemple molt destacat del gòtic balear i català, per unes proporcions perfectes que responen a la secció àuria, i pel refinament cercat en la seva construcció. Així ho expressa l’arquitecte Jordi Pons, qui està fent un treball per a documentar les intervencions que s’han duit a terme al temple de la Diòcesi menorquina durant les darreres quatre dècades.
La parròquia de Santa Maria, de Ciutadella, ha experimentat canvis substancials d’ençà dels anys 80. Segurament, el més evident a simple vista és haver recuperat la lluminositat pròpia de les esglésies gòtiques, gràcies a la reobertura de finestrals. Però n’hi ha molts més.
Recorda Jordi Pons que hi ha treballs, com «La Seu de Menorca, aproximació històrica», de Gabriel Julià, editat el 1990, que repassen l’evolució constructiva i històrica de la Catedral, «però faltava recollir els darrers quaranta anys».
L’arquitecte coneix aquesta església amb profunditat, ja que ha estat corresponsable, juntament amb el seu col·lega Agustí Petschen, de les intervencions que s’han realitzat a la Catedral des de 1987.
La Catedral ha guanyat molta lluminositat amb les darreres intervencions, com marquen els cànons gòtics.
Llei de Patrimoni Històric
L’aprovació a Espanya de la Llei de Patrimoni Històric, el 1985, va obrir la porta a la restauració i la recuperació del patrimoni històric i artístic. Amb Antoni Deig de bisbe i Rafel Oleo com a vicari general, el Bisbat va aconseguir una aportació de 75 milions de pessetes per fer un primer estudi, Petschen i Pons, sobre l’estat general de l’edifici i iniciar la primera etapa d’actuacions d’urgència. Des del principi es tenia clar que s’havia de consolidar l’edifici, solucionant les patologies detectades en cobertes, fàbriques de pedra i finestrals. També era un objectiu «rescatar les estructures primigènies, eliminant parts afegides sense interès patrimonial, amb especial cura per recuperar la llum natural».
Entre la successió d’actuacions cal esmentar l’eliminació de porxos damunt la sagristia, la instal·lació d’un nou orgue gràcies a la contribució de Fernando Rubió i Tudurí, la restauració del campanar, dels vitralls, la nau central, l’absis (amb la retirada del baldaquí), les capelles laterals, la porta lateral de La Llum i de la portada principal. Aquest és un element important, ja que la porta d’estil gòtic havia quedat oculta darrera d’una altra neoclàssica, que s’havia construït a principis del segle XIX, a causa del mal estat de conservació de l’original.
La porta lateral ha patit molts canvis; el 1941 es va avançar la porta i el 1993 s’aprofità l’espai per a ubbicar l’orgue.
Va ser així que el 2009 van començar les feines. Primer, per a restaurar les columnes neoclàssiques, i després, de la teulada de la cornissa i dels capitells corintis. El projecte va continuar deixant al descobert la portalada gòtica del segle XIV, amb el «convenciment de què era possible la coexistència de les dues portades». I així va ser, actualment es poden contemplar elements d’ambdues.
Restauració inacabada
La restauració de la portada principal de la Catedral no s’ha completat encara. Tot i que estava previst acabar-la, va quedar aturada per la crisi econòmica.
A l’esquerra, la porta principal avui, amb els arcs gòtics recuperats i pendents de restaurar; a la dreta, la porta així com era abans, d’estil neoclàssic i que cobria l’original.
El 2014 hi havia la documentació a punt per a restaurar els brancals i les arquivoltes, i la recuperació d’elements geomètrics mutilats. A més, permetria decorar el nou timpà amb una creació artística contemporània. Assegura Jordi Pons que no és necessària una gran inversió econòmica i està convençut de la conveniència de dur a terme aquesta actuació. Açò permetria contemplar els arcs originals que coronen la porta i els brancals, proporcionant encara més majestuositat a la Catedral.
Cronologia d'intervencions dels darrers 40 anys
1986: Aixecament de plànols.
1987: Rehabilitació de les cobertes de l’absis i terrasses de les capelles laterals. Demolició d’una casa aferrada al nord per obrir tres finestrals tapiats. Eliminació d’afegits als contraforts banda sud. Noves gàrgoles al cos inferior.
1989: Recuperació del campanar renaixentista amb rellotge i demolició de recrescuts a l’àtic per una correcta evacuació d’aigües pluvials. Obertura dels tres finestrals inferiors cegats a la banda nord. Reforç dels contraforts de l’absis i reconstitució de les dues capelles absidals amb obertura i recuperació dels seus finestrals.
1992: Eliminació de porxos residuals damunt la sagristia i capella de la comunió i altres treballs de restauració de fàbriques exteriors molt deteriorades. S’instal.la un nou orgue a la Catedral.
1993: Restauració i consolidació de la part superior del campanar.
1996: Restauració dels tres vitralls centrals de l’absis i del vitrall de la crugia C5, costat Evangeli darrere la torre campanar.
1998: Restauració i consolidació de tots els paraments exteriors de la part superior de la nau, contraforts, pinacles i florons de remat.
1999: Redacció del Plan Director de la Catedral de Menorca.
2002: Restauració de tres vitralls a crugies C1 i C3 costat Evangeli i C5 costat Epístola. Adequació de l’accés per a discapacitats.
2004: Restauració interior de la nau central, les dues capelles dels peus, cinc capelles laterals, dos finestrals i la rosassa.
2006: Restauració interior integral de l’absis. Eliminació del baldaquí, restauració del cor i obertura de tres finestrals inferiors de capçalera i altres dos superiors a nord i sud.
2009: Restauració de la part neoclàssica de la portada principal.
2011: Restauració de la part gòtica de la portada principal. Tret del nou timpà i la recol.locació de portes històriques, portats a terme el 2012, aquesta part queda encara pendent d’execució.
2018: Reparació del remat superior de la torre campanar afectat per un llamp.
2019: Rehabilitació de paviments a les capelles del Santíssim i Santa Escolàstica.
2021: Restauració dels vitralls del Baptisme i Sant Pere de la façana del Portal Major.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
manu menorca
|
Hace 3 días
... no se necesita mucha comprensión lectora para entender lo que quieren decir cuando afirman que "el Bisbat va aconseguir una aportació de 75 milions de pessetes per fer un primer estudi"... aquí la iglesia, fiel a su arraigada costumbre, no paga nada de su propio bolsillo, sino que "consigue" fondos por aquí y por allá... por eso, no se la crean nunca cuando afirmen que es "su" patrimonio, cuando llevamos décadas financiando obras de restauración... Y otra cosa, muy importante, que estamos hablando de una MEZQUITA musulmana reconvertida en templo católico, de la que hoy en día sólo sobrevive el minarete, que el resto ya se han ocupado de destruir todo el resto...
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... no se necesita mucha comprensión lectora para entender lo que quieren decir cuando afirman que "el Bisbat va aconseguir una aportació de 75 milions de pessetes per fer un primer estudi"... aquí la iglesia, fiel a su arraigada costumbre, no paga nada de su propio bolsillo, sino que "consigue" fondos por aquí y por allá... por eso, no se la crean nunca cuando afirmen que es "su" patrimonio, cuando llevamos décadas financiando obras de restauración... Y otra cosa, muy importante, que estamos hablando de una MEZQUITA musulmana reconvertida en templo católico, de la que hoy en día sólo sobrevive el minarete, que el resto ya se han ocupado de destruir todo el resto...