L’obra parteix dels testimonis reals de persones que han patit els ingressos i dels seus familiars.  | LA PLANETA

TW
0

L’Associació  de familiars i amics i amigues per la Salut Mental de Menorca  (Afasme) organitza la representació de l’obra «A la deriva», un espectacle de teatre documental sobre els ingressos psiquiàtrics a partir de testimonis reals, que tindrà lloc en una doble sessió els dies 8 i 9 de febrer al Teatre des Born (20.30 h) i a la Sala Multifuncional des Mercadal (18.30 h), respectivament. L’obra, escrita i dirigida per Lara Díez Quintanilla, està interpretada per Elies Barberà i Marta Montiel.

L’actriu Marta Montiel explica que es tracta d’una obra de teatre de gènere verbatim, un teatre documental que parteix de les entrevistes a testimonis reals que parlen sobre l’experiència de l’ingrés psiquiàtric recollits en diferents indrets, com Lleida, Girona, Barcelona, Terrassa i Menorca.

L'espectacle està interpretat per Marta Montiel i Elies Barberà.

«Hem entrevistat persones que han estat ingressades en diferents èpoques, per tant, veiem també com ha anat canviant el concepte d’ingrés psiquiàtric des dels passats anys setanta fins ara, perquè són testimonis de diferents edats i també entrevistem familiars de persones que han viscut ingressos i com ho han viscut aquesta família, quins recursos han sentit que tenien a l’abast per poder-ho gestionar, com funciona tot això com et trobes amb un cas així, com s’han sentit i també el que suposa dintre d’un nucli familiar el fet de viure situacions com aquestes, els ingressos psiquiàtrics per patiments emocionals greus, malalties mentals com per exemple, transtorn bipolar, esquizofrènia o    trastorns de la conducta alimentària», assegura.

Testimonis

Entre els testimonis, hi ha el d’un senyor gran que parla de quan va patir els ingressos psiquiàtrics els anys setanta i el d’una jove molt jove que parla de fa tres anys. Tot i que depèn molt de la malaltia de cada persona, Montiel afirma que es veu molt els canvis produïts en els àmbits mèdic i social. «També és molt interessant no només com canvia segons l’època, sinó la percepció que ha tingut cada persona i la vivència d’haver viscut aspectes similars és molt diferent dependent del moment en què es troba la persona, com ho va viure, quin era l’acompanyament que tenia, és interessant la subjectivitat de cada persona que ho viu», subratlla.