Tres setmanes entre déus i mòmies de l’Antic Egipte

La missió arqueològica, liderada per l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (Ipoa-UB) i codirigida per les doctores Esther Pons i Maite Mascort, ha incidit en tres sectors i ha finalitzat amb la descoberta de dos sepulcres d’època ptolemaica i de tres-cents seixanta-cinc individus momificats.

El primer sector conté les tombes 64 i 65 d’època romana i l’hipogeu 3 d’època ptolemaica i s’hi han trobat cinquanta-dos individus momificats, dels quals tretze tenien una llengua d’or a la boca -un d’ells en tenia dues- i un altre, a més, amb una plaqueta d’or. Dues de les mòmies tenien les ungles cobertes amb fulles d’or i una altra amb les ungles daurades, havent-se recuperat una terracota del déu Harpócrates.

El segon sector ha estat l’hipogeu 5 d’època ptolemaica amb el descobriment de tretze individus momificats, un d’ells tenia un escarabat del cor, i una altra mòmia que a més tenia vint-i-nou amulets. Ben a prop de l’hipogeu s’ha localitzat un sepulcre ptolemaic amb un pou d’entrada, un ampli vestíbul i tres sales funeràries amb sostre de volta i a l’interior s’han trobat uns tres-cents individus momificats. I un segon sepulcre, de la mateixa època i característiques arquitectòniques, amb la sala principal totalment decorada amb inscripcions i escenes pintades del difunt rebent ofrenes de la seva família i escenes relacionades amb el món funerari, a més de representacions de les divinitats Anubis, Osiris, Atum, Horus, Thot Isis, Neftis i Nut.

Finalment, el tercer sector és l’església del monestir copte de Sant Ciríac, de 28 per 19 metres, que va estar en ús del segle V al VII i està formada per tres naus principals, un absis tripartit, un presbiteri, cor i contra cor, un seient corregut per tot el mur de l’església i sales laterals decorades amb sicòmors.

Tres setmanes

Irene Riudavets és una bona coneixedora de la missió arqueològica d’Oxirrinc donat que hi participa des dels seus inicis el 2010, amb algunes excepcions com -per exemple- el 2020 que no hi va poder anar per problemes burocràtics amb la resta de l’equip. Enguany s’hi va incorporar alguns dies després, concretament el 17 de novembre, i durant aquestes tres setmanes «he excavat a les tombes 64 i 65 d’època romana, on han sortit les llengües d’or i he fet documentació gràfica a la tomba 67, ptolemaica, en què han aparegut les pintures, en els altres sectors no hi he intervingut perquè som molts i està repartit», assegura.

El dia a dia al jaciment egipci és molt diferent del de qualsevol excavació a Menorca, on la vegetació, la terra i el pedreny de l’Illa és substituït per quantitats ingents d’arena del desert. «Tenim un equip d’obrers que fan net tot el que és l’arena que s’ha anat dipositant damunt la necròpolis, a vegades no ens surten les tombes fins a 2 o 3 metres de profunditat d’arena, retiren l’arena que està tapant les estructures, quan surt algun bloc que indica que hi ha estructures, després amb ajuda d’ells també es treu el sediment i noltros anam excavant; si surt un sarcòfag, una mòmia, aquí ja ens hi posam noltros, feim tota la feina d’excavació i documentació», assenyala.

Després de la feina sobre el terreny, els arqueòlegs continuen el capvespre amb les tasques d’estudi i restauració a una casa propietat de la Universitat de Barcelona on resideixen, situada molt a prop del jaciment, en la que també hi ha el laboratori de restauració.