Desmuntar el mite i aproximar-se a Alexandre Magne, avui a la Fundació Rubió

Javier Gómez Espelosín afirma que la idea que es té d’Alexandre Magne és un poc llegendària i sorprèn encara veure com es segueix veient en revistes i llibres de divulgació, «la imatge històrica d’Alexandre Magne és molt diferent i els estudis dels darrers anys revelen una distància considerable entre la imatge mítica, la més popular, i la imatge més pròxima a la realitat que es té d’aquest personatge. La meva intenció és un poc desmuntar el mite i tractar d’aproximar-nos més a la seva imatge històrica i real», assegura.

Gómez Espelosín subratlla la necessitat d’una lectura més crítica de les fonts que es tenen sobre Alexandre Magne, que són totes molt posteriors a l’època en què va viure, llegir-les i no agafar-les al peu de la lletra com si fossin documents quasi notarials, «es tracta d’interpretar-lo contextualment, sabent en què període escriuen els autors, amb quines intencions, s’ha de saber una mica manejar-se o navegar en mig d’aquestes aigües un poc turbulentes», apunta.

El catedràtic d’Història també assenyala que en l’actualitat es coneix millor el que va ser l’enemic d’Alexandre Magne, com va ser l’Imperi persa, «coneixem més com funcionava aquest imperi i, per tant, sabem que Alexandre forma en gran manera part d’aquest engranatge, ell coneixia a la perfecció l’Imperi persa, aquesta imatge tan romàntica que anava a la recerca del desconegut fins als confins del món, és molt polida, molt atractiva, però no s’ajusta a la realitat», assenyala.

Enfront del corrent dels més polemistes sorgida recentment, que considera Alexandre com un criminal de guerra, un genocida, Gómez Espelosín afirma que era un individu pragmàtic que tenia un objectiu molt clar, fer-se amb l’Imperi persa, i la seva gran capacitat militar. «A les actuals acadèmies militars nord-americanes s’estudia la figura d’Alexandre. Hi ha generals il·lustres, com el guanyador de la Guerra del Golf, el general Schwarzkopf, era un gran admirador seu», subratlla.