El 16 de març de 1935 Joan Comas Camps, membre de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria i de l’Institut International d’Antropologie, va entregar a la primera societat el seu treball «Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca», per a la seva publicació a les Actas y Memorias de la referida societat.
El 22 d’abril, la Sociedad en un escrit signat pel seu secretari Julio Martínez Santa-Olalla, li va comunicar a Comas la recepció del seu treball i que el mateix no podria ser publicat abans d’un any, a causa de l’excés de material pendent de publicació que tenia l’entitat. Tot i que Santa-Olalla qualificava d’«interessantíssim» el treball de Comas, li informava que no es podia adquirir el compromís de publicació, per la qual cosa li deixava a la seva elecció que deixàs el treball per una eventual publicació, insistint que no hi havia cap obligació en fer-ho, o bé demanar que si li retornàs.
Problemes
El mateix dia, Comas va remetre un escrit en què, en primer lloc, reiterava la seva voluntat en publicar el seu treball, de la mateixa manera com se li havia fet amb altres treballs que havia enviat. En segon lloc, va expressar la seva satisfacció, però a la vegada també incredulitat, davant l’excés de material en cartera, encara que Comas li recordava que mai havia tingut cap problema amb els treballs presentats per a la seva publicació. I el tercer punt de la carta de Comas és clau per entendre la polèmica sorgida entre els dos, donat que Comas feia menció explícita de les discrepàncies científiques que aportava en el seu treball envers alguns aspectes que Santa-Olalla havia publicat en la seva tesi doctoral sobre «Elementos para el estudio de la cultura de los talayots en Menorca».
El final d’aquesta polèmica va tenir lloc el 9 de maig quan Santa-Olalla li va remetre l’acord de la junta directiva celebrada tres dies abans en què li comunicava que el seu treball no seria publicat, al·legant qüestions pròpies del reglament de l’entitat i sense mencionar en absolut les discrepàncies científiques.
No obstant açò, Joan Comas no es va rendir i el maig de 1936 va publicar pel seu compte a Madrid el treball que l’any anterior havia estat vetat per la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, en un episodi amb l’evident protagonisme del seu secretari Julio Martínez Santa-Olalla. També va distribuir un fulletó imprès a manera de ‘carta oberta’ adreçada als associats de l’entitat en què va donar a conèixer tot el periple que havia travessat el seu treball d’investigació fins a convertir-se en un llibre que juntament i sobretot amb la referida ’carta oberta’ han servit per fer aquest reportatge.
Camins diferents
Dos mesos després va esclatar la Guerra Civil espanyola i en acabar el 1939 els protagonistes d’aquesta història van seguir camins totalment diferents: Joan Comas, que també havia estat inspector d’Educació durant la II República, va exiliar-se a Suïssa i després a Mèxic, on va desenvolupar una brillant trajectòria a la Universitdad Nacional Autónoma de México (UNAM) amb estudis sobre antropologia de les societats indígenes d’Amèrica. Per la seva part, Martínez Santa-Olalla va ser designat Comissari General d’Excavacions Arqueològiques a Espanya, càrrec que va ocupar fins al 1955, fent diverses excavacions a la península, a més d’haver promogut excavacions a Torre d’en Galmés i suggerit la creació d’un museu amb una secció arqueològica a Maó, que es va fer realitat el 17 de novembre de 1948.
Les discrepàncies entorn dels orígens de la Menorca talaiòtica
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.