Arribà el torn de l’art dramàtic als Fosquets de Lithica. Es tractava de l’obra Confesiones a Lope, de la companyia AlmaViva Teatro, que conta una història que balla entre la realitat i la ficció i entre la mateixa vida i els seus somnis. L’escenificació explicà la trobada entre les dues dones que més estimà el dramaturg i poeta Lope de Vega: la seua filla Marcela de San Félix i la seua última amant, Marta de Nevares. AlmaViva Teatro va realitzar aquest muntatge amb la intenció de fer imaginar una trobada fictícia entre els dos amors de Lope i que va ser una realitat viscuda pel poeta i dramaturg més destacat del Segle d’Or espanyol, conegut també com El Fénix de los Ingenios. És, per tant, una exploració que pretén una perspectiva nova i diferent i que provoca, a través del teatre, la visibilització d’aquestes dues dones de Lope que restaren a l’ostracisme, a pesar de posseir, Marcela i Marta, un reconegut talent artístic i literari.
Les actrius Olga Goded (Marcela) i Teresa Alonso (Marta) dugueren a terme un esplèndida interpretació d’una ficció que proposa, alhora, que sigui una realitat. Una representació intensa que combina textos de Lope de Vega i de Marcela de San Félix, però alhora amb una dramatúrgia per fer encaixar l’encontre inventat entre les dues dones. Un teatre d’escena minimalista que va fer brillar la literatura dramàtica del segle XVI, amb una dicció clàssica i en vers i, a la vegada, reivindicà el paper artístic femení d’abans i d’ara. Un text dirigit per César Barló que conté bones dosis de metateatre amb interpretacions de personatge múltiple meravellosament encarnades per Olga Goded.
L’escena començà amb un monòleg preciós de Sor Marcela, la filla de Lope de Vega enclaustrada en un convent, on allibera els seus anhels de dramaturga i on troba l’obertura als seus somnis, a pesar de la severitat monacal, gens indulgent amb la creativitat de la novícia. La trama ens fa conèixer, alhora, l’entorn de Lope a la nova Villa y Corte de Madrid i, entre d’altres, la seua enemistat amb Miguel de Cervantes. L’autor del Quixot l’anomenava El Monstruo de la Naturaleza.
Confesiones a Lope envida a la genialitat literària de l’escriptor, però fa un al·legat diàfan pel talent de les dues dones que més estimava i que esdevenen protagonistes a l’escenari, ambdues posades de relleu. Marta de Navares es tornà cega i acabà morint en mans de Lope, la filla monja idolatrà son pare des del convent, on va creure tenir una llibertat ajustada als seus desitjos: «La soledad convoca el alma»... «la celda es mi cuerpo»...
L’obra tingué un final preciós, amb reivindicació de les capacitats femenines i el rescabalament de la funció d’artistes silenciades fa gairebé quatre segles. «Fuimos, porque somos», proclamà Sor Marcela des de la cel·la monacal. Un públic ben atent aplaudí una molt bona representació dramàtica de AlmaViva Teatro, que to just sobrepassà l’hora de durada. Una feina fantàstica la realitzada per les actrius Teresa Alonso i Olga Goded.
Amb les arts escèniques del passat dijous es tanca el mes d’agost. Els Fosquets de Lithica arriben a la recta final del seu festival d’estiu. Demà diumenge 1 de setembre Lithica celebrarà el 30è aniversari de la seua fundació com a espai cultural. Un capvespre intens amb el «Dia del Laberint». A partir de les 18:00 hores: microteatre amb Gemma Moll i La Trup; la lírica de Chloé Ruiz, els dracs de Kremah i Batucada Esclat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.