Aquest dilluns a l’església del Socors érem a un territori desconegut per a la majoria o la totalitat del públic assistent. Assistir a un concert amb un sol instrumentista a l’escenari no és el més habitual. I si açò passa, seran possiblement pianistes, guitarristes o organistes els protagonistes del concert. Però que el recital sigui d’una intèrpret que toca la viola, aquest instrument semi desconegut per al gran públic, segurament es converteix no només en un fet sense precedents en la història de la música a Menorca, sinó que també és, amb total seguretat, un fet poc o gens habitual a les sales de concerts d’arreu del món. Gràcies, per tant, a Joventuts Musicals de Ciutadella per fer-ho possible.
Ritual, la proposta d’Isabel Villanueva, la que dona peu al seu segon treball discogràfic, és un programa engrescador, fruit d’un moment molt determinant en la vida de la intèrpret, que no només cerca oferir als oients obres d’una gran bellesa, sinó també fer-los partíceps d’aquesta experiència vital, de recerca, de reflexió, i que esdevindrà amb total seguretat un punt important de referència tant del seu creixement musical com també del personal.
És un programa ben dissenyat, estructurat i equilibrat, que abasta obres que van des del segle XII a principis del segle XXI i que té components místics, espirituals i filosòfics que actuen de leitmotiv de l’actuació.
L’inici del concert, amb el cant a la saviesa O Virtus Sapientae, de Hildegard von Bingen (1098-1179), és una clara declaració d’intencions de la motivació del projecte. La viola d’Isabel Villanueva i una melodia monofònica. Res més. Melodia despullada de tot tipus d’acompanyament harmònic que es converteix en el preludi perfecte per a tota la resta del programa, carregat ja d’una complexitat interpretativa molt més exigent.
Tres peces curtes del compositor hongarès György Kurtág (1926), del seu recull de peces Signs, Games and Messages, de clara inspiració bachiana, fan de pont contrastant amb l’obra principal del concert, la Partita en Re menor BWV 1004 de J.S.Bach (1685-1750), amb la monumental Ciaccona com a últim moviment. És en aquesta part del concert on Villanueva desplega tot el seu talent i capacitat interpretativa. Amb un so exquisit, un domini i una claredat desbordant de totes les línies que conformen una obra polifònicament tan rica i complexe, i una musicalitat pròpia d’una solista internacional com ella, Isabel Villanueva t’embolcalla, t’absorbeix i t’ofereix l’equilibri just entre música i silenci, entre moviment i quietud. Domina a la perfecció la partitura i l’espai sonor, i te’ls presenta amb virtuosisme però amb la mesura necessària de calma i serenor. Senzillament sublim.
Una altra peça de G.Kurtág fa d’enllaç entre Bach i la darrera obra de la vetllada, la Passacaglia de H.I.Biber (1644-1704), la darrera de les sonates del Rosari del compositor txec, tancant així de forma brillant aquest ritual, aquest viatge vestit de cerimònia musical, carregat de misticisme i d’una excel·lent qualitat interpretativa.
Enhorabona a Joventuts Musicals de Ciutadella per la proposta, arriscada en el seu format però d’una qualitat innegable, i gràcies a Isabel Villanueva per oferir-nos aquest regal en forma de ritual.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.