A l’esquerra, estat del coll de la cisterna de l’aljub de sa Marina el passat divendres, que ensoldemà ja s’havia esfondrat com es veu a la dreta

A l’esquerra, estat del coll de la cisterna de l’aljub de sa Marina el passat divendres, que ensoldemà ja s’havia esfondrat com es veu a la dreta | SHA MARTÍ i BELLA

Toni SeguíCiutadella21/08/24 4:00
TW
4

Recentment, s’ha produït l’esfondrament del coll de cisterna de l’aljub de sa Marina, al lloc de Corniola, a Ciutadella, que des de feia temps presentava un greu estat de deteriorament. «Fa temps que vam avisar del deteriorament que patia aquest aljub i sobretot el coll del pou, i així va quedar la denúncia, com altres tantes coses», assegura Carmela Sánchez, presidenta de la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella.

Els aljubs són construccions destinades a la recollida i emmagatzematge d’aigua de pluja mitjançant una gran plataforma oberta en rost que canalitzava l’aigua cap a un pou construït o picat a la roca. L’aljub de sa Marina figura en el Catàleg d’Elements i Espais Protegits de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Ciutadella del novembre de 2018. En aquest sentit, afirma que «veim amb molta tristesa com s’està deteriorant aquest patrimoni, com és el cas de l’aljub de sa Marina, que a més està en un punt neuràlgic en el Camí de Cavalls, que tothom passa per allà, que és una meravella... hem vist com s’ha anat deteriorant fins a esfondrar-se, amb gran dolor del nostre cor».

Sánchez ha posat la barraca de ses Truqueries o la barraca de Torre Nova d’en Lozano com a exemples en propietats privades de la feina que fa el grup de voluntaris Gibet (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics), que en el segon cas es van oferir per ajudar a sol·licitar la subvenció que atorga el Consell insular en aquests casos. «Els béns que són privats és el propietari qui ha d’estar interessat i ha de donar la primera passa, i noltros estem encantadíssims d’ajudar amb el grup de voluntariat. Si no es fa d’aquesta manera és molt difícil que els béns etnològics que hi ha dins propietats privades es puguin reparar», assegura.

A més, afirma que Gibet ha pogut intervenir fins a determinat punt en les propietats públiques, donat que, per exemple, les petites barraques que hi ha en el Camí de Cavalls anant cap Artrutx, «vam haver de demanar permís a Demarcació de Costes de Balears i ens van posar tal impediment que al final sembla que està millor que les coses caiguin», assenyala.

Educació

Sánchez apunta que falta una educació d’estima envers el patrimoni etnològic dels darrers dos-cents anys de l’Illa, de la mateixa manera que es desenvolupa cap el patrimoni talaiòtic. «Tenim un llegat etnològic que cada vegada és més important. Hem de recordar que la Unesco ha declarat la tècnica de la pedra en sec com a  Patrimoni Immaterial de la Humanitat», conclou.