Ple a l’Amfiteatre de les Pedreres de s’Hostal en un esdeveniment que ja és un clàssic dels Fosquets de Lithica: La nit de lluna plena. Un vespre complet en tots els sentits. Una temperatura fresca molt agraïda, un públic animat que va esgotar tot l’aforament i els dos grups protagonistes: el quintet musical Bratia i la companyia A Plom i Vol. En el seu conjunt, un doble espectacle entrellaçat fantàstic que deixà la gent ben satisfeta. A més, el protagonisme brillant del pleniluni d’agost. Una nit perfecta!
En un horari una mica més tardà, per assegurar la presència de la lluna sencera, Bratia inicià la nit amb una vivesa ben intensa que augurà un concert molt interessant i ple de ritme. El conjunt, ubicat a Barcelona, el formen el tarragoní Pere Nolasc (violí), el franco-canadenc Victor Paradis (guitarra manouche solista), el francès Julien Chanal (guitarra manouche rítmica), el serbi Ivan Kovačević (contrabaix) i el grec Stelios Togias (percussions). Cinc músics d’una qualitat excel·lent, procedents de la banda Gipsy Balkan Orchestra, que venien a presentar el seu disc Balkan Pompe Ignition. La proposta és una fusió ben curiosa de les sonoritats musicals del Balcans amalgamades amb passatges de jazz manouche.
La banda oferí tot un repertori vestit de passió i entrega total. Després de la primera peça, Ivan Kovacevic va presentar la seua oferta i va agrair l’oportunitat d’actuar a un lloc tan peculiar. Després, oferiren músiques d’influències búlgares, gregues, moldaves, i sèrbies. També tingué lloc la música protesta, una peça composada arran de la guerra de Síria en contra dels murs a la migració posats a les fronters d’Hongria. També mostraren la versió més original del jazz serbi. Tot un plec de sonoritats ben curioses i diverses que van fer gaudir moltíssim els presents.
Després d’uns quaranta minuts de plenitud i de ritme trepidant, la vetlada s’interrompé amb la bellesa plàstica de l’acrobàcia artística de la companyia A Plom i Vol, uns artistes habituals als Festivals de Lithica. En aquesta ocasió foren Alejandro Gimeno i la prou coneguda Irene Estrade. El primer sorprengué el públic quan va aparèixer a dalt de la paret nord de l’Amfiteatre per caminar sobre una cinta-corda que travessava tota la llargària de la gran pedrera.
Un canó de llum il·luminava el funàmbul a més de vint metres d’altura, endinsat dins la foscor de la nit. Va recórrer gairebé tota la corda per després girar-se i tornar. Entremig, es penjà cap avall i aplaudí amb els peus. I la gent li va respondre meravellada. Posteriorment, des del centre de l’auditori, entremig de la gent, Irene Estrade s’enlairà en un tela que venia pouada des de la corda travessera de Gimeno. Un vistós espectacle aeri ple de plasticitat i amb els efectes dels moviments i fugures d’Estrade també projectats en forma d’ombra al gran mur de marès i amb la música de Bratia acaronant-la. Fou una sorpresa molt aplaudida. Finalitzada la preciosa destresa dels acròbates, els músics van reprendre el concert amb més ritme; tant, que sacsejaren l’ànim d’un públic que s’havia motivat molt i que començà a ballar a un lateral de la Pedrera.
La nit del passat dilluns a Lithica va ser plena, plena del tot. També amb els comentaris humorístics d’Ivan Kovacevic entre peça i peça. Després d’una hora i mitja reblerta de bona música arribà el final amb l’ovació de tot l’auditori dempeus. Un fet que obligà al quintet de Barcelona a fer un parell de bisos més. Una vetlada rodona, completa, sencera, com la lluna clara i lluminosa que també ballà sobre les cornises del mur de l’Amfiteatre. Un vespre de pleniluni que posà el punt més àlgid als Fosquets de Lithica. Tot un luxe audiovisual.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Concerts per tot, ambientás , que bòòò tot I es turisme que ningú vol...jajaja s'hivern tots amargats I deprimits