A l’Amfiteatre de Lithica ressonà la música judeo-espanyola tota plena de sonoritats tradicionals pròpies del XV i XVI, el conegut com a Segle d’Or espanyol, i de les expansions d’aquestes en la diàspora sefardita per la mediterrània oriental i nord-africana. Són segles que aquest tipus de cultural musical campa a molts altres països, un fet que es deu a l’expulsió dels jueus que ordenaren els Reis Catòlics de Castella i Aragó l’any 1492 i de Portugal l’any 1496. Se la van emportar i els seus descendents l’han mantingut fins a dia d’avui. En hebreu es dona el nom de Sefarad a la Península Ibèrica i d’aquí el nom de sefardites a aquest poble judeo-espanyol que s’expandí pel Mediterrani.
Es a partir de la pervivència d’aquesta música antiga ibèrica que el duo Milo Ke Mandarini opta per donar sentit, forma i coneixement a aquesta expressió musical que perviu encara a molts racons mediterranis. Els artífex d’aquesta proposta artística, oferta als Fosquets de Lithica el passat dijous, reposa en la voluntat i passió d’ Isabel Martín i Carlos Ramírez per investigar i descobrir la fusió de la música castellana antiga i la sefardita. Aquest gènere que tanta popularitat tingué al seu temps és revifat per mor de vells documents i per l’ús de diversos instruments, alguns d’ells evolucionats i diferents segons el país. Els seus intèrprets són coneguts com a «tanyedores» (tocadors, instrumentistes, en sefardita. Del llatí tangére; ‘tocar’), en especial de percussió i corda. Així, la nit de Lithica comptà amb aquesta preciosa música medieval que arribà a ser ben considerada a corts i palaus, però també en l’àmbit popular. Les temàtiques s’encaminen a la cançó de bressol, de noces però també d’històries mundanes. A més de Martín i Ramírez, en la gira s’hi afegeixen Míriam Encinas i Rainer Seiferth. Els quatre exhibiren una deliciosa actuació com a «tanyedores» usant un bon nombre d’aparells antics. (zafona, yayli tambur, vihuela, dilruba, flautes, viella, bendir, ud, pandereta, pandero quadrat etc.) amb la única i fantàstica veu d’Isabel Martín.
La formació saludant al públic al finalitzar l’actuació.
El quartet tocà peces sefardites de Turquia com Puncha-puncha, amb la que van començar, o Yo era ninya que tingueren una bona resposta del públic per la seua bellesa. També han recuperat peces de Bulgària, com Paiduska i Manyana-manyana o del Marroc amb La Reina Jerifa Mora. Totes expliquen històries ben curioses, però amb ritmes diferents depenent del contingut de cada peça, El cant medieval d’Isabel Martín és una delícia que ens trasllada a cinc centúries enrere, amb un tipus d’estrofa molt similar a la base tradicional dels romanços. Composicions amb musica viva i alegre però d’altres de to més lamentós. Amb tot, l’execució instrumental, que sonà en moltes ocasions sense la veu de Martín, demostrà una alta qualitat interpretativa.
Altrament, oferiren també les conegudes cançons del Cancionero de Palacio. Cançons destinades a personatges de marcada història: So el Enzina, Rodrigo Martínez, Tres morillas, Tir’alla que non quiero o Tan buen gandico, molt aplaudida i amb la que es va cloure el repertori de la nit.
El públic, que es va mostrar molt atent sempre i al final regalar una merescuda ovació a Milo Ke Mandarini. Aquesta bona reacció va fer que els quatre intèrprets tornassin a la palestra de marès per oferir un bis definitiu. Una hora de concert ben executada, amb molta qualitat vocal i instrumental que deixà l’auditori ben satisfet. Un encert més en l’aposta per les músiques alternatives que ofereix el Festival dels Fosquets de Lithica.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.