Josep M. Virgili i Ortiga: «Al Principat el que fem és posar els castellanismes al diccionari»

Virgili i Ortiga s’ha fet conegut a la xarxa social X, on ajuda els seus seguidors a millorar la llengua catalana. Amb aquesta tasca, ben valorada per molta gent, ha arribat a aconseguir més de 77 milers de seguidors. D’ençà del setembre de 2023 és col·laborador de Ràdio Estel, amb una intervenció setmanal de 25 minuts, en què explica coses diverses de llengua catalana.

Aquest dimecres, a les 20 hores, oferirà a Can Victori, a Maó, seu de l’IME la conferència «La descastellanització del català és necessària i possible», en un acte presentat per Pere Gomila, cap de la Secció de Llengua i Literatura de l’IME. I dijous, a les 20 hores, participarà amb el mateix tema en el cicle «Xerrades a la fresca» al carrer de sa Font, a Ferreries.

Quan es va iniciar la castellanització del català?

—La castellanització del català és el que ha anat passant del segle XVI per endavant i que en les darreres set o vuit dècades s’ha anat accentuant moltíssim més, consisteix en incorporar castellanismes de tota mena, no solament lèxics com «barco», sinó també sintàctics, ara no passa res al món, tot està passant, està venint, està plovent, etc., que en alguns casos és correcte, però no sistemàticament, això és un calc del castellà; morfològics, «la costum» en compte «del costum», «la senyal» en compte «del senyal», a mesura que va passant el temps la intensitat de la castellanització és més grossa, en els darrers anys és avassalladora.

«Barco» no es va acceptar, però sí «maco» que no sembla que sigui un castellanisme, i s’hauria d’haver fet com els menorquins que dieu «polit». Per què es considera la forma principal «el mar» si en català històricament sempre s’havia dit, llevat d’algunes excepcions, «la mar», com a Menorca? Com que el Principat de terra en dintre diuen «el mar» doncs es fa creure que «el mar» és una forma catalana natural i no ho és.

Les autoritats lingüístiques fan la seva feina??

—Les autoritats lingüístiques en combaten una mica, però de mica en mica cada vegada com que la gent en general ho diu i aleshores una gran part d’aquesta castellanització és acceptada alegrament. Tenim un català enormement castellanitzat, encara a les Illes en general són menys castellanitzades, n’hem d’aprendre consciència i que encara som a temps de    capgirar-ho, aquesta és la idea optimista.

I per què passa si ara s’ensenya més el català?

—S’explica perquè els processos lingüístics són acumulatius. Quan s’afirma que el català si no el protegim desapareixerà, hi ha gent que diu, normalment ho diu la gent espanyolista i anticatalana, «home, si el català va poder resistir el franquisme, com vols que ara en època democràtica no resisteixi». El català va poder resistir el franquisme perquè abans que comencés la dictadura estava en una situació molt més bona que acabat el franquisme.

Passa també en llengües cooficials d’altres països?

—El català no és com qualsevol de les llengües oficials de Suïssa o com el francès del Quebec, el flamenc de Bèlgica. La situació    de l’època democràtica no és tampoc ideal per la llengua catalana. El català, encara que es digui que és una llengua oficial i totes les lleis ho diuen, en realitat no ho és, sinó que és una llengua despenalitzada, és a dir, ja no et penalitzen per parlar el català, en general, també hi ha excepcions d’això. Si fos una llengua realment oficial, no només de nom, sinó real, doncs no et podries trobar amb un metge que et demana -a mi m’ha passat a Reus, no m’ha passat a les Illes on mana el PP fins fa poc amb Vox, sinó a Reus- si li podria parlar en castellà i la resposta meva va ser no.

Llavors, quin ha de ser l’estàndard general?

—Ara tenim l’estàndard del Principat, l’estàndard del País Valencià, l’estàndard de les terres de l’Ebre, l’estàndard de Menorca, l’estàndard de l’Alguer, l’estàndard de la Catalunya Nord, però això què és?, això és un desgavell. La nostra conversa, el normal, no és com la conversa meva amb el meu veí o la vostra amb el vostre veí, és una conversa de dues persones de dos punts allunyats dels Països Catalans i, per tant, hauria d’haver-hi un estàndard general del català. El criteri    és que el català del Principat automàticament és l’estàndard general del català. Escolta’m, el català del Principat té una sèrie de coses que no són aptes per un estàndard general.

Quines són?

—Per exemple, la pèrdua de distinció entre l’indicatiu i el subjuntiu, diem «cantem» i no diem mai «cantam», que és la forma tradicional catalana que es deia al segle XIX i que al continent s’ha perdut. I el que s’ha de fer en un estàndard ben fet és que segons com s’ha de dir «cantam» o «cantem», cosa que a Menorca la gent fa espontàniament. Aquesta evolució empobridora,    que fa confondre «cantam» amb «cantem», l’hem d’imposar a la gent de les Illes? Per tant, el que defenso és un estàndar que se’n diu policèntric, que vol dir agafar el millor de cada casa.

I no s’ensenya el català correcte als estudiants?

—No, no se’ls ensenya, als estudiants que aprenen català se’ls ensenya a dir «el mar», no hi ha ningú que els digui que en català genuí és «la mar». Pot ser que alguns professors ho sàpiguen, potser que alguns ni tan sols ho sàpiguen i també pot ser que ho sàpiguen, però que siguin partidaris de l’Institut d’Estudis Catalans, «sí, anem en contra de la interferència castellana, però tant com dir que s’ha de dir ‘la mar’, home, és que la gent està acostumada a dir ‘el mar’», però serà la gent de terra en dintre, dic jo.

On es parla amb més castellanismes?

—És veritat que els valencians diuen molts castellanismes, però com pot ser que només vegem els castellanismes que diuen els valencians i no vegem els del Principat? Els del Principat el que fem és posar-los al diccionari.

Per tant, és possible la descastellanització del català?

—És possible, essent una miqueta optimistes, sincerament crec que sí que és possible, però ens hem de convèncer que hem de canviar alguna cosa. Les coses que van malament s’arreglen posant voluntat. La primera tasca és fer conèixer el bon català i que ens convencem que el bon català doncs s’ha de preferir als castellanismes i aquesta no és la política que es fa ara. La política que es fa ara, TV3 un desastre, pitjor que IB3. TV3 té un llibre d’estil amb tot una llarga llista de castellanismes que ells consideren que han de fer servir.