Va ser una vetlada preciosa, una nit de nostàlgia, record i estima. La cantautora Maria Àngels Gornés presentà un nou disc, De bat a bat, amb dotze temes que són un recull de dotze poemes de l’enyorat Joan F. López Casasnovas, el seu cosí poeta, traspassat ara fa poc més de dos anys. L’organització del 52è Festival de Música d’Estiu, que organitza JJMM de Ciutadella, es prestà amb el cor obert per acollir el concert de presentació, segons explicà la presidenta de l’entitat Pilar Carreras, qui, amb un to emocionat, va recordar el lligam de familiaritat veïnal que tenien amb el poeta.
El Claustre del Seminari s’omplí per aplaudir una veu admirada des de fa gairebé cinc dècades i perquè no es volia perdre el reconeixement que l’artista ciutadellenca ha fet a la tasca poètica del llavors pseudònim de Pere Xerxa. La veu que ha musicat els poetes insulars va sonar tendra i sensible; neta i clara com quan s’inicià aquells llunyans anys 70. Hi eren gairebé tots els que van ben conèixer Joan López i també els seus familiars. Gornés comptà amb l’acompanyament del seu fill, Guiem Soldevila (qui també ha realitzat la producció i els arranjaments) i del violoncel·lista Pau Cardona.
El nou disc és un aplec de versos que mostren bona part de la humanitat de poeta, des de les lletres més íntimes, passant per la rebel·lia contra les injustícies, fins a l’amor incondicional a la seua illa, que sempre va poetitzar amb el cor. La nit començà amb la cançó Nocturn, una balada suau que introduí els compassos tranquils amb què és musicat el disc. La cantautora havia cantant sempre les lletres del seu cosí, però aquest treball, va explicà, era íntegre seu≤∫ i «és un disc molt especial del que em sent molt satisfeta».
La proposta s’alternà de les diferents temàtiques. Així, Margarides en primavera és un cant als contorns de l’illa i a la contemplació dels seus espais, com també ho són Pont d’en Gil o Sonet tardoral. És la mirada més idíl·lica de López vestida del seu llenguatge més líric. Un poema de 1989, Geografies urbanes, és una abraçada somrient a la infantesa que conté uns acords preciosos que et porten lleuger pels carrers antics de Ciutadella. Moments tendres amb Raó d’amor, on descobrim la conjuminació de lletra i música com una fruïció fresca. I un tema cantat amb Guiem Soldevila, Cançó d’Estiu, del disc Les ales obertes (2022), una altra de les joies de creació Gornés-López: Tot és llibertat que veu la mirada / i en la immensitat hi ha arrels d’esperança». També L’etern retorn és una peça que fa brollar els sentiments. Però és que la sensibilitat vocal i musical de Gornés li acaba de donar una excelsa textura. La cantautora té un do per llegir la música de les lletres i n’arrodoneix magnífiques interpretacions. Una musa que enlaira poetes. Un goig escoltar-la!
La selecció dels poemes per enllestir el disc fou acurada, amb la diversitat de continguts adients. La casa, cantada al principi, és un preciós cant d’amor domèstic, magníficament ajustat a la lletra de l’autor, que parla de la llar i de l’amor als seus. La bellesa de la cançó és la seua extraordinària senzillesa, d’una tendresa corprenent. La generositat també és musicada en el tema De bat a bat, cançó que ha pujat com a títol del disc; una obertura de portes del cor del poeta: «té pestell aquesta porta / que no li cal plany ni clau; / la porta d’aquesta casa / sempre és franca al vianant». A ca seua sempre hi eres ben rebut.
Però els qui han conegut l’autor saben que no podia evitar les «lletres de batalles» que enviden a la lluita contra les injustícies i per a la pau. Sempre les va escriure. Lluita amb la paraula, però sense callar mai. Oració per fer que torni el Quixot és de les cançons rebels incloses al disc, tanmateix la cantant l’entona com un càntic de protesta alegre i pacífica. I el clam en la defensa del territori amb Ni un pam de net, que agradà molt al públic i que remet contra l’especulació territorial, que tot ho embruta i promou la venda dels seus valors.
Maria Àngels Gornés sortí del disc en un parells o tres d’ocasions per tornar una anys enrere. Cantà Mariners sense barca, un clàssic de la poesia musicada de Menorca, esdevingut un himne que sostragué de l’auditori el més notable aplaudiment fins aleshores, a la vegada que feia aparèixer la tan enyorada figura del Mestre.
Però hi hagué afegitons rere un final fortament ovacionat. Un altre himne que lloa la festa ciutadellenca com cap i que expressa el cor santjoaner de Joan López: Àncora / arrels. Llavors, retirada de l’escenari, els perllongats aplaudiment l’obligaren a sortir de nou per tanca la nit amb un segon bis: Romanç de l’autonomia. Alhora, al cel enfosquit del Claustre, com una flama titil·lant, espurnejava un estel agraït.
Que el llegat del nostre poeta ens sobrevisqui i que la melosa veu de la seua cosina-cantant no s’apagui mai!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.