Un concert líric brillant a Alaior

El concert líric de Sant Llorenç, que promou el baix-baríton alaiorenc Simón Ofila amb el suport de l’Ajuntament, ha tornat enguany a l’església de Santa Eulàlia, en un format més íntim que les darreres ocasions en què s’havia celebrat a l’aire lliure. El fet de fer-se en un espai tancat, tot i que les condicions acústiques del temple no siguin idònies, permet d’una banda apreciar més les característiques de les veus que arriben a l’espectador de manera natural, sense passar per amplificacions, així com sentir més intensament les emocions i els matisos de cada interpretació, i d’una altra banda afavoreix que es pugui escoltar amb més precisió i netedat el conjunt orquestral. La cabuda més limitada de l’espai (amb els seients molt ben distribuïts i sense estretors) es va pal·liar amb la transmissió del concert a través d’una gran pantalla situada a la Plaça Nova. En aquesta ocasió els beneficis del concert són destinats a l’Associació de Pares TDAH Menorca.

Els cantants que enguany han compartit escenari amb Simón Orfila han estat la soprano catalana Serena Sáenz i el tenor italià Gian Luca Pasolini, acompanyats per una orquestra d’una quinzena de músics, constituïda per cordes, flauta, oboè, clarinet, fagot, trompeta, trombó i percussió, i amb el piano i la direcció sempre eficient del mestre Antoni Pons Morlà. El programa triat, amb conegudes peces del gran repertori operístic, molt exigents per als cantants, va complaure i entusiasmà el públic que omplia tota l’església i que va gaudir d’un concert brillant, llargament aplaudit.

La primera part va ser tota dedicada a l’òpera, amb obres que permeten el lluïment del cantant, així com el desplegament de la seva tècnica i característiques vocals. Es va iniciar amb una de les àries més populars per a tenor: «La donna è Mobile» del Rigoletto de Verdi. Van continuar les àries «Je veux vivre» (soprano) de Romeu i Julieta de Ch. Gounoud; «Ella giammai m’amò» (baix) de Don Carlo de Verdi; «Nessun dorma» (tenor) de Turandot de G. Puccini; «Casta diva» (soprano) de Norma de Bellini; «La calumnia» de Il barbiere di siviglia (baix) de Rossini; i es va tancar amb el duet de soprano i tenor «Verranno a te» de Lucia di Lammermoor de Donizetti.

La segona part, més eclèctica, començà amb la interpretació de la versió en castellà de «Xoroi», de S. Codina i A. Gomila per part del baix. La soprano cantà la romança «En un país de fábula» de La tabernera del puerto de P. Sorozábal. El tenor oferí la napolitana «Non ti scordar di me» d’E. di Curtis. Finalitzaren amb el duet «Canta i no llores» de Don Gil de Alcalá de M. Penella a càrrec de la soprano i el baix, el duet per a tenor i baix «Oh merveilleux» de l’òpera Faust de Ch. Gounod, i el «Brindisi» de la Traviata de G. Verdi, interpretat per tots tres.

Gian Carlo Pasolini, tenor ja de llarga carrera, especialitzat sobretot en obres belcantistes i ja conegut del públic menorquí perquè era la tercera vegada que participava en el Concert Líric de Sant Llorenç, va cantar les diferents parts de manera acurada, precisa i respectuosa amb la partitura, amb una emissió clara i un registre que llueix especialment en els aguts, nets i sostinguts, que aquest repertori exigeix. En destacaria sobretot la interpretació de les àries de Rigoletto i Turandot, en què va poder mostrar la seva facilitat per a l’agut.

La soprano Serena Sáenz ha començat fa poc la seva carrera, però ja és reclamada a molts de teatres d’òpera, especialment després d’haver entusiasmat el públic del Liceu l’any 2021 amb una memorable interpretació de Lucia di Lamermoor. En les diferents peces ofertes en el concert va demostrar, amb la bellesa del seu timbre de veu i una gran musicalitat, el domini dels recursos i tècniques del bel canto, com la messa di voce, i la facilitat en els aguts i sobreaguts, sempre emesos de manera segura i brillant. Tant en les parts solistes com en els duos va mostrar la seva intel·ligència interpretativa i bon gust.

Simón Orfila, pletòric de veu i de dots interpretatives, va cantar de manera impecable i amb la solvència que el caracteritza, les diferents peces del programa, algunes interpretades de forma habitual, com la sempre emotiva Xoroi o La calumnia. Per altra banda, la maduresa vocal i vital li permeten afrontar amb excel·lència àries com la de Felip II del Don Carlo verdià, que va executar de manera magnífica, amb claredat i facilitat en els aguts i profunditat en els baixos, tot remarcant el dramatisme i la desolació que impregnen la peça. Es va adaptar també molt bé amb Sáenz en el duet de Don Gil de Alcalà, originalment per a soprano i mezzo.

La interpretació de l’orquestra va ser molt acurada i va respondre de ple a la categoria dels cantants, als quals va acompanyar amb precisió, compenetració i netedat. Un treball notable, també amb matisos i sonoritat, a pesar dels pocs assaigs que van poder fer.

Davant els aplaudiments del públic, posat dret i completament entregat, es van oferir tres bisos per finalitzar un concert en què l’òpera va ser la gran protagonista. En primer lloc soprano i baix van cantar el duet «Là ci darem la mano», de l’òpera Don Giovanni de Mozart. A continuació el tenor va oferir la napolitana «O sole mio» de E. di Capua. Per tancar el concert, els tres cantants van interpretar «Himne a Menorca» de l’obra Es tresor d’Albranca de Deseado Mercadal.