Pulcritud i bellor del Trio Constantinople

Els artistes eren el cantant iranià, Kiya Tabassian, amb el setar persa (instrument de corda pinçada amb una caixa en forma de pera) que emet una acústica extraordinària; el senegalès Ablaye Cissoko, cant i kora (tipus d’arpa africana pròpia de l’ètnia mandinga però que assimila sons del llaüt) i Patrick Graham, percussionista d’una sorprenent varietat. Els tres van ser els artífexs de conjuminar un ample ventall de sons d’arrel tradicional molt diferents, fruit de l’experimentació i investigació sobre elements musicals i cants diversos de les diferents cultures del món. Així, Traversées, fa una recerca en l’amistat, el respecte a l’altre i a la convivència entre els éssers humans. Alhora, vol ser també una mena d’afecte i admiració a la paraula i als qui, humanísticament, l’han difosa al llarg de la història. Un espectacle ple de poesia i esperança extreta de textos medievals.

A la presentació Laetitia Lara i José Bravo van explica l’aposta de Lithica per aquest tercet de músics excepcionals. Tot seguit s’inicià el viatge sonor que va fer oblidar la quotidianitat estiuenca d’una Menorca xafogosa i estressant, per portar-te a un reialme oníric de serenor absoluta. La nit començà amb Rêveries, una peça instrumental que posà el segell introductori de la melodia que havia de surar tota la nit entre la il·luminació tènue que daurava el marès. La kora, el setar i les percussions es sincronitzaven amb lleugeres pujades rítmiques que fusionaren una bellor musical magnífica. Seguiren després les cançons de Maryama, Estuaire i Denkilo on s’incorporaren les veus de Cissoko i Tabassian amb tons vocals baixos entre la netedat dels cordòfons i les suaus percussions.

Mentre el fosquet s’enfosquia, arribà Vers Isfahan, també amb els dos vocalistes com a protagonistes. Una peça preciosa que provocà el primer gran aplaudiment, mentre, a la següent, Ahouye Vahshi, comptà amb la veu apagada de Tabassian. Un to vocal abaixat també protagonitzà la setena peça de la nit: Traversées. En aquesta ocasió amb el cant de to lamentós de Cikosso, i amb uns aires d’arrels africanes que envidaven a la pau i quietud. També una intervenció molt aplaudida.

Ja en la recta final el trio oferí Sirifo, Départs, Kailen i Soutouro, que van ratificar la preciosa oferta del darrer concert del mes de juliol a les Pedreres de Lithica. Un oferiment, el d’ahir, on predominà en gran manera la musica sobre el cant, que va intervenir en incursions concretes. Un fet que explica la gran importància instrumental de la proposta.

Després d’una hora ben llarga, el Trio Constantinople liquidà el concert en què rebé una afectuós aplaudiment i amb la majoria de l’auditori dempeus. Un fet que obligà a un bis que posà punt i final a una polida nit. Les músiques del món arriben fresques i precioses a les Pedreres. Un encert!.