Els articles sobre llengua i estatut de Joan Timoner i Petrus, el 'pare' del pancatalanisme a Menorca

«Menorquit és el pare del pancatalanisme a Menorca, en el sentit d’un catalanisme que no només és al Principat de Catalunya, sinó de terres de parla catalana. Ell proposa directament que Menorca hauria de quedar sota l’estatut de Catalunya, creia que teníem molt més a guanyar amb Catalunya que no amb Balears», assegura Bagur.

El recull dels seixanta articles de Menorquit, cinquanta-vuit a «La Voz de Menorca» i dos a «La Publicitat», ha donat cos al nombre 37 de la col·lecció «Capcer» de l’IME, convertint-se en l’aportació més important, en nombre i argumentari, del que es va publicar a la premsa menorquina del moment sobre el debat de l’estatut autonòmic als anys trenta. «El llibre es pot llegir de dues maneres, com un recull d’articles i també com un llibre per capítols, en aquest segon cas un té la sensació que Menorquit d’alguna manera, sense voler segurament, va acabar escrivint un llibre sobre la història de Menorca, la llengua de Menorca, etc. en aquests tres anys. A més, Menorquit escriu d’una manera molt moderna, molt àgil, molt ben documentada, hi ha textos que avui perfectament podrien funcionar publicats tal qual, són molt clars», diu Bagur.

L’editor i prologuista afirma que és impossible destriar els articles en el moment en què es van publicar, els primers articles els va publicar l’any 1930, «són estrictament lingüístics, és a dir, tracten temes de registres de llengua, quina emprar quan s’escriu i quan es xerra, posant molts exemples, té un afany molt divulgador, molt didàctic», assenyala.

La importància del recull d’articles radica sobretot que no es va limitar a temes lingüístics, sinó que també va tractar sobre l’estatut balear. «A partir de la proclamació de la II República, Menorquit engega la seva campanya menorquinista amb tota la resta d’articles, amb els temes sobre l’Estatut balear que no va acabar sortint, sobre el qual Menorquit i Joan Hernández Mora s’havien pronunciat en contra perquè ells aspiraven que Menorca es pogués ajuntar a l’estatut que s’estava fent a Catalunya, quan es pensaven tot que la II República seria una república federal. Aquí hi ha una visió de Menorquit que és molt programàtica de què hauríem de fer, com ho hauríem de fer i perquè ho hauríem de fer, que en els articles queda molt ben explicat», assegura.

Pessimisme

El 1932, el darrer any que publica els articles, Menorquit comença a estar una mica cansat de com està anant la política en general i més concretament «La Voz de Menorca», que és l’òrgan del Partit Republicà Radical, donat que les tesis que defensa són contràries a les que propugna aquest partit, «llavores hi ha un moment que, tot sembla indicar, Joan Manent que és el cap del Partit Republicà, talla aquesta via de Menorquit de continuar publicant al referit diari. Els darrers articles es veu aquesta banda més pessimista o més trista de Menorquit de dir que hem proclamat una república, però ens estan fallant els menorquinistes, ens estan fallant els partits que havien de fer tal cosa i miren cap a una altra banda», assenyala Bagur.