No hi pogué haver una millor estrena per als Fosquets de Lithica d’enguany, a més, en el 30è aniversari d’aquest espai artístic i cultural, tal com digué, Laetitia Lara, en la presentació. L’estrena estiuenca amb Marco Mezquida va exhaurir totes les entrades posades a la venda. Més de 500 persones gaudiren de la màgia d’un dels pianistes amb més projecció a Europa.
El músic maonès encetà el vespre a les Pedreres de s’Hostal amb una proposta que va excel·lir per la seva varietat i que va satisfer el públic congregat a l’Amfiteatre. Segur que tots els espectadors ja sabien el que representa la figura artística del compositor menorquí, de reconeguda qualitat i fama internacional, i que anit va ratificar amb un concert memorable. Mezquida va enlluernar l’audiència, alhora que va il·luminar les Pedreres. Tot un luxe! Prèviament, a la presentació, agraí a l’organització per «donar suport a la música» i afegí que la proposta titulada A piano sol «és el més sincer que puc oferir».
Va enllestir una actuació estel·lar que amalgamà tota la seva tècnica i l’ample ventall d'estils musicals que maneja amb precisió i destresa, però també des de la seva apassionada improvisació, que és un dels recursos que explota sempre de forma brillant, fruit del seu talent. Va ser a modus d’introducció inicial que realitzà una llarguíssima interpretació de 43 minuts ininterromputs, amb tot tipus de sonoritats. I és que Mezquida treu tot el suc possible a cada actuació. Furga amb les mans les entranyes del piano, dempeus, i ficat sota la tapa del seu ‘amic instrumental’ fa emergir músiques increïbles. Marco i el piano són un binomi perfecte capaços d’emetre el més sorprenent. Com una fera musical indomable, Mezquida desafia les definicions convencionals del piano i, amb la seva desbordant creativitat, el força a reproduir la infinita capacitat compositiva que porta a la seva ment i al seu cor. I açò només ho poden fer els genis.
Més de 500 persones gaudiren de la màgia del concert. | Maite Carles
Una segona part, després de la perllongada introducció de gairebé tres quarts d’hora continuats, vingué marcada per una sèrie de peces clàssiques del pop (Hotel California, Libre, de Nino Bravo, entre d’altres...) que modelava amb pessigolles musicals d’una espectacular bellesa. Com també acostuma en les seves actuacions, tocà també temes de caire popular. Així, inicialment confús, es van intuir les típiques notes del ‘Jaleo’ menorquí envernissades de jazz, amb esquitxos contemporanis i clàssics i amb tonalitats de pop. Tot, tan harmònicament enllaçat que convertí qualsevol peça musical en una joia per a l’oïda.
Ja en el tram final convidà el dansaire ciutadellenc Joan Taltavull a pujar a la palestra de marès per afegir a la vetlada un toc escènic. El ballarí executà la música que emetia Mezquida des del teclat -i també des del seu interior-. Taltavull, arrambat per tot el voltant, expressà corporalment els ritmes musicals del compositor, fins al punt d’acomodar-se tombat sobre la seva espatla. Una performance inesperada que posà un punt visual molt original.
Els aplaudiments no es van fer esperar per agrair la gran nit de Marco Mezquida. Tanmateix, el maonès reaparegué quan molta gent ja marxava per posar el punt final definitiu. Agafà el micròfon i en anglès explicà la connexió i estima que té a Menorca, la seva illa; «som de Maó però m’encanta Ciutadella, a més té Lithica», bromejà. Finalitzà el concert mostrant l’amor a la localitat de Ponent interpretant la cançó popular Ciutat de Perella, que la gent acompanyà amb la veu. Una preciosa cloenda en l’obertura inaugural dels Fosquet de Lithica. Tot un privilegi musical. Sens dubte!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.