Antoni Tàpies és un dels artistes espanyols més importants del segle XX. | Efe

TW
1

Una trentena d’obres, amb quadres de gran format i escultures, formen l’exposició «Antoni Tàpies. A l’ombra», que amb motiu del centenari del naixement del pintor, escultor, assagista i teòric català ha organitzat l’Ajuntament de Maó. La mostra serà inaugurada el pròxim divendres dia 28, a les 19 hores al Centre d’Art Ca n’Oliver i es podrà visitar fins al 22 de setembre.

Ensoldemà, a les 12 hores, tindrà lloc una visita guiada amb entrada lliure a càrrec de la comissària de l’exposició, Natasha Hébert, que ha concebut la mostra recordant els estius de l’artista català al Montseny, on treballava envoltat de muntanyes i boscos a la fresca de l’estudi, normalment amb les persianes baixades per aïllar-se de l’exterior i explorar el seu interior. Així va ser que des d’aquesta ombra van sorgir la majoria de les obres que es podran veure a Ca n’Oliver.

Ca n'Oliver està immers en el muntatge de l’exposició d’una trentena d’obres entre quadres de gran format i escultures, en una mostra que està comissariada per Natasha Hébert. 

L’obra d’Antoni Tàpies té una estreta relació amb l’espiritualitat i convida al públic al recolliment i a la contemplació, per la qual cosa l’exposició «Antoni Tàpies. A l’ombra» també inclou dues activitats: el dia 11 de juliol, a les 12 hores, tindrà lloc la xerrada «Meditacions amb Tàpies», a càrrec del crític d’art i coordinador de la mostra Carles Jiménez, al voltant de les relacions de l’obra d’Antoni Tàpies amb la contemplació i les filosofies orientals, a més de la meditació amb l’artista i professora de taixí Mitico Shiraiva.Per altra banda, dia 22 d’agost, a les 10 hores, es repetirà la breu xerrada de Carles Jiménez, seguida d’una performance i meditació amb bols de quars a càrrec de l’artista Kaori Ishihara.

L’exposició «Antoni Tàpies. A l’ombra» que es podrà veure a partir d’aquest divendres al Centre d’Art Ca n’Oliver, de Maó, és la més gran que sobre aquest artista s’ha celebrat mai a l’Illa. D’aquesta manera, Maó s’uneix als nombrosos actes que s’organitzen arreu del món per celebrar l’efemèride d’un dels artistes espanyols més importants del segle XX, en què la seva obra ha estat exposada i reconeguda internacionalment.

Més espai

La comissària Natasha Hébert assegura que Antoni Tàpies es va començar a sentir estret després d'una quinzena    d’anys treballant en tallers improvisats d'apartaments o petites habitacions poc il·luminades. La seva família havia crescut i l’artista volia produir peces més grosses, per la qual cosa necessitava més espai. A més de la seva nova casa taller a Barcelona, ​​Antoni i la seva esposa van comprar, els anys seixanta, una antiga masia a Campins, a la muntanya del Montseny, prop de Barcelona. «És un lloc familiar, rural i boscós, on van passar els estius per fugir de la calor sufocant de la ciutat. Aquesta casa els va permetre allunyar-se de la ciutat per gaudir de la natura i relaxar-se amb la seva família», assegura.

Hébert assenyala que Tàpies hi va instal·lar el seu segon taller, primer a la casa principal i després en un espai annex, més gran i més aïllat. Aquest taller definitiu té grans finestrals que s'obren a la magnífica vall del Montseny i deixen entrar la llum de l'estiu. «Malgrat això, tanca les persianes per allunyar-se de les distraccions del paisatge i d'aquesta llum invasora. Només així es concentra en els seus paisatges interiors i les seves impressions personals», afirma.

Una de les obres del pintor i escultor català Antoni Tàpies que es podrà veure a Ca n’Oliver.

La comissària assegura que Tàpies va reinterpretar la seva experiència íntima i redibuixa els contorns muntanyosos del paisatge, se submergeix en la misteriosa densitat del sotabosc, reimagina cossos, rostres, fantasmes que emergeixen de l'ombra, s'inspira en la música i les seves lectures i el commou la bellesa senzilla i humil dels objectes que l'envolten. «Aquestes interpretacions pretenen ser espontànies, vibrants, imperfectes, asimètriques, incompletes i misterioses. Els temes es repeteixen i es transformen: llits, cossos, cadires, tasses, cistelles, persianes, roba gastada, boques, ulls, somriures, mans, peus, cabells, llunes, muntanyes, horitzons, números i lletres», subratlla.