La volada literària del ‘xerrar boig’ d’Emili de Balanzó

El llibre «Xerrar boig» constitueix, seguint la constatació de l’escriptor Àlex Susanna al pròleg, un autoretrat de l’autor, mentre que la filòloga Josefina Salord subratlla a la presentació del mateix que a l’hora d’escriure De Balanzó comptava amb un bagatge immens com a lector, com a apassionat de l’art i de la música.

El títol del llibre, «Xerrar boig», és el nom de la secció de la premsa insular en què Emili de Balanzó al llarg de noranta-set articles, concretament trenta-un articles publicats a «Última Hora Menorca» del 30 d’agost de 2012 al 19 de setembre de 2013 i la resta al «Menorca» del 21 de setembre de 2013 al 14 d’abril de 2020, aquest darrer malauradament a títol pòstum.

Àlex Susanna assegura que la lectura dels articles «traspuen de manera admirable la seva personalitat, la destil·len de cap a cap en molts dels seus caires més decisius i ens la retronen amb una frescor i un grau d’immediatesa sorprenents i fins i tot desconcertant: sembla talment que l’estiguem sentint».

Davant la caducitat dels articles publicats a la premsa, Susanna defensa que els articles de De Balanzó aguanten el pas del temps, donada la seva vocació literària més que estrictament periodística, en què la voluntat de forma s’imposa a una altra més informativa o d’opinió, a més de la seva transcendència geogràfica més enllà dels límits de l’Illa. «Com qui no vol la cosa, però, cada article d’Emili de Balanzó ens carrega de raons per corregir actituds, despertar consciències, plantar-nos, rebel·lar-nos i dir prou, perquè ell creu en una ciutadania lliure, compromesa, proactiva, solidària i agraïda», assegura.

Paisatge humà

Josefina Salord assenyala que «Xerrar boix» dibuixa un paisatge humà de figures humils, d’espais urbans i d’objectes senzills, caracteritzat per la seva autenticitat. «D’aquí que la seva mirada, d’un profund lirisme en la seva aparent petitesa, es tenyeixi moltes vegades d’un sentiment malenconiós per la bellesa no reconeguda del que és aparentment senzill i per la consciència del pas d’un temps engolidor de la memòria col·lectiva», assegura Salord.

Salord assegura que els articles recopilats permeten recuperar, gràcies al fil memorialístic personal que els travessa, fragments significatius de la seva trajectòria vital, del passat i del present des del qual escriu. Afirma que amb la lectura del llibre el lector descobreix la personalitat de l’autor, tot i no haver-lo conegut personalment, del seu amor cap a les paraules, la seva gran capacitat d’observació de la realitat que reflecteix amb una descripció pictòrica i acolorida d’ambients urbans i de paisatges naturals.

També destaca que De Balanzó, que es considerava «menorquí d’adopció i vocació», demostra el seu domini del lèxic menorquí emprant amb naturalitat paraules d’ús habitual a l’Illa.