Xavier Moret: «Venen anys decisius per evitar la massificació de Menorca»

‘Menorca, la isla soñada’, per què aquest títol?

—Perquè un dia havia somiat una mena d’illa, amb cales perfectes, amb restes arqueològiques, amb ciutats agradables, amb pobles petits i quan vaig venir per primera vegada a Menorca a principis de la dècada de 1970 l’illa encaixava perfectament amb aquest somni. Per altra banda, molta gent té les cales més famoses, sobretot Cala en Turqueta i Macarella, com a resultat d’un somni més que el que són, unes cales que l’estiu per desgràcia estan massa plenes de gent.

Així que ja coneixia l’Illa...

—Vaig venir per primer cop a l’illa quan tenia 20 anys i, clar, no sabia que mai faria un llibre. Era l’hivern, el desembre, i tot així l’Illa em va agradar molt i he anat tornant, però des que vaig tenir el propòsit d’escriure el llibre hi he vingut unes deu vegades en els últims dos o tres anys. Sempre he procurat venir fora de    l’estiu, més aviat primavera i tardor, perquè tinc la impressió que l’estiu l’Illa està desbordada.

S’ha escrit molt sobre Menorca, què vol aportar amb aquest llibre?

—Jo he escrit llibres sobre països llunyans, com el Japó, Armènia, Austràlia, Islàndia, però també sobre Mallorca. Tot i la seva proximitat, tenia la sensació que Mallorca i Menorca eren dues illes molt diferents, de fet estic segur que ho són, i llavores en tenia ganes també de fer aquesta illa que m’havia agradat molt. Llavors vaig voler portar la mirada del viatger, s’han fet molts llibres sobre Menorca, això és veritat, però jo m’ho plantejava què veuria un viatger que arribava a Menorca per primera vegada i que volgués aprofundir en la Menorca no turística i més amb la història de l’Illa i amb coses que t’expliquin la manera de ser dels menorquins.

¿Per què el primer capítol és sobre el port de Maó?

—Perquè tenc la mania, com vaig fer amb els llibres sobre Grècia i Mallorca, que quan arribes a una illa val la pena fer-ho per mar, jo tenia la memòria de quan hi vaig arribar amb vint anys, que havia arribat pel port de Maó i m’havia deixat impressionat la llargària i la fondària d’aquest port. Sé que ara arriben més ferris per Ciutadella i que evidentment la gent hi va més amb l’avió, però vaig voler repetir l’entrada per mar perquè em semblava que era molt iniciàtica, molt definitòria del que és Menorca, sobretot amb la fortalesa de la Mola, el Llatzeret, el que queda del castell de Sant Felip, que et fa entrar en la història de l’Illa.

Es veu que s’ha documentat molt per escriure el llibre.

—Jo sempre que em plantejo un llibre procuro llegir la informació que hi ha sobre el que vull escriure, en aquest cas ha estat obligatori llegir el que sobre l’Illa han escrit altres, com Josep Pla, Marius Verdaguer, Josep M.Quintana i Ponç Pons. A més, quan he vingut he procurat parlar amb gent que em pogués ajudar, com els anteriors Quintana i Pons, i també Maite Salord i Alfons Méndez, a partir d’aquí passeges per l’Illa i ja no és una mirada innocent, però sí que vols anar descobrint de mica en mica coses que et criden l’atenció. És un llibre documentat i al mateix temps es procura compaginar amb una mirada de viatger.

Per quin motiu inclou alguns diàlegs en la narració?

—En els casos de la gent experta que els he consultat, més que m’aportin la informació, ho plantejo com una entrevista periodística on ells m’expliquen coses de l’Illa més detalladament del que jo podria explicar.

L’única imatge en el llibre és a la portada i amb el far de Cavalleria, per què?

—L’editorial em van presentar deu possibilitats de fotos de l’Illa per ser la portada i vaig procurar fugir de les que reflectien la Menorca més turística. En la foto que surt, a més del far hi ha una imatge com a misteriosa a la part inferior que feia relació amb una illa somiada i vaig pensar que s’adaptava molt bé al que jo volia explicar.

Com definiria el seu llibre?

—És una mirada d’un viatger actual sobre l’Illa, anant a llocs que ja coneixia, donat que Menorca la conec de fa temps, però també procurant afegir llocs nous, com ara penso el barranc d’Algendar, que no l’havia conegut, i llocs que em deixen impressionats, el castell de Santa Àgueda, etc. Jo havia estat a la muntanya del Toro, però no coneixia bé el monument als menorquins que van emigrar a la Florida i la seva història, crec que és interessant i ho incorporo al llibre. He procurat rascar una mica la història i rescatar històries interessants com la Ciutat de Parella, que és una història molt bonica.

La Menorca d’ara no és la mateixa que vostè va conèixer fa cinquanta anys.

—L’illa ha canviat moltíssim, però si vostè s’hi fixa, les illes veïnes, Mallorca i Eivissa, han empitjorat molt més de pressa que Menorca, aquí el turisme va arribar una mica més tard i els menorquins van ser a temps de veure els desastres que no s’havien de fer. És veritat que ha canviat molt, recordo una Menorca molt més agrària quan vaig venir per primera vegada, em sorprenia la verdor del camp, les vaques, les parets seques i en els darrers anys les platges i la mar ha agafat més protagonisme. L’Illa segueix tenint aquests racons agraris dels llocs, però també té la part dels talaiots, la Menorca talaiòtica ha revifat en aquests darrers anys. També hi ha una part de la costa que s’ha preservat, sobretot la costa nord, entre Punta Nati i el far de Cavalleria, hi ha unes cales increïbles, que encara són de no fàcil accés, així com la costa sud s’ha omplert més d’edificis turístics.   

Com hauria d’enfocar l’Illa el seu futur?

—Crec que és important en aquests moments el tema de la massificació que ja s’està plantejant a Menorca, sí que és Reserva de Biosfera, té zones molt ben conservades com la costa nord, però són decisius els anys que venen per evitar la massificació que podria espanyar la identitat de Menorca. La carretera general l’estiu es col·lapsa per la gran quantitat de cotxes... s’hauria d’aturar d’alguna manera.